Debat entre alumnes i professors

Personalment sí estic bastant d'acord amb el concepte de "mentida emotiva", ja que en un món tan connectat com el nostre on la majoria de decisions es prenen, a nivell general, a partir de les emocions, aquestes tergiversacions de la realitat son de freqüent ús per diferents objectius (com guanyar vots, per exemple).

Estic d'acord amb la teva intervenció, podem dir que la post veritat és com dir que és una "mentida" més o menys acceptada i que el terme "mentida emotiva" son els nostres interessos i sentiments que fan que una persona com Trump digui mentides a favor dels seus ideals o interessos.

Estic completament d'acord amb tu, els eufemismes d'aquest estil només serveixen per manipular a les grans masses i amagar informació. Hem d'evitar, entre tots, caure en aquests paranys tan ben preparats...

Jo penso de la mateixa manera que tu, per a mi el terme postveritat és només un eufemisme de la paraula mentida, ja que els anomenats fets alternatius, i la postveritat en si, són només manipulacions de la realitat o d'algún fet passat manifestant el contari d'alguna cosa que és sap amb la finalitat d'induir l'error, per tant, la definició de diccionari de mentida

No acabo de coincidir en el que dius. La post-veritat, per mi, és una mentida feta en forma de fal·làcia, fent servir el seu lloc d'autoritat o de poder per difondre nocícies o fets falsos. Si alguna persona del carrer digués el mateix que Trump, ningú se'l creuria, però com que Donald Trump és el president dels Estats Units i això ja li dona un prestigi, tot el que diu és veritat, podria dir que la Terra és plana i molta gent se'l creuria, perquè els presidents i les autoritats ho saben tot.

Hola.

Personalment crec que són paraules sinònimes, ja que el terme postveritat fa referencia a quan deixa d'importar si la informació és verídica o no el fet el qual es veu condicionat per les emocions que sentim per determinat tema, seguint aquesta línia, la mentida emotiva seria el mateix,  però fent referencia directa a la importància de les emocions en creure o no una cosa sense saber del cert si és verídica.

Totalment d'acord amb tu Alfonso! La postveritat no deixa de ser una simple mentida que ens formem nosaltres mateixos amb l'ajuda de les emocions i les creences. I, de fet, en molt casos aquestes emocions són tan fortes que ens podem arribar a creure la nostra pròpia mentida. 

De fet, des del meu punt de vista, un clar exemple de la importància que tenen les emocions enfront els fets objectius és la religió. És evident que l'èxit de les religions no es deu a la demostració de les seves afirmacions amb fets objectius; més aviat es basa en la seva capacitat de fomentar un estat de coses en el qual el que importa està en el terreny emocional i de les creences. D'aquesta manera podem obtenir respostes a les nostres pors i inseguretats, a la nostra ignorància o a les nostres incerteses. Tant fa si és veritat o mentida, el que realment importa és que creure-hi ens fa sentir d'una determinada manera. Ens fa sentir bé.

Personalment crec que "mentida emotiva" són dues paraules que defineixen perfectament el terme de postveritat ja que és un tipus de mentida que esta enfocada a apel·lar els sentiments de les persones per arribar d'una manera precisa i directe amb la finalitat d'aconseguir un objectiu molt conncret 

Jo estic d’acord amb tu. Des del meu punt de vista crec que “mentida emotiva” defineix molt bé la paraula de postveritat, ja que és un tipus de mentida que posa èmfasi als sentiments i a les creences de les persones per complir el seu objectiu i amb la fan servir amb una finalitat concreta, com es el cas de la política, per guanyar eleccions.

I pel que fa els fets alternatius, suggereixen de la realitat que cada persona interpreta una manera diferents, depenen de molts factors, com la seva ideologia.  

En part estic d'acord amb relacionar els termes Mentida Emotiva amb postveritat ja que trobo que ara mateix tothom és influenciat MOLT per les emocions que els transmet alguna informació, ja pot ser perquè el tema està lligat amb la seva ideologia, o per qui ho diu o com ho diu, això acaba resultant més important que en si el que diu, un exemple pot ser: si tu parles amb nens petits sobre anar a un lloc que no els agradi pero ho emplenes de coses bones (dir postveritats) i ho dius amb alegria acaba resultant més eficaç que no si li dius: ho sento però avui toca anar al dentista (exemple) i ho dius suposant que no li agradarà la idea ja veurà que no serà una experiència agradable.

Com ja han comentat altres companys, penso que la postveritat es diferencia de la mentida precisament per aquest caràcter "sentimental" que incorpora. La postveritat no deixa de ser una proposició on la manera de dir l'enunciat juga un paper més important que el contingut del qual es parla en aquesta i que per tant, tot i de vegades caure sota la definició de mentida, no deixa de ser un exemple de postveritat.

Per altra banda avui en dia ens creiem tot el que veiem i ens deixem guiar per les emocions de manera que no "investiguem" la vericitat dels fets que escoltem, pel que la postveritat encaixa perfectament a l'hora de fer-nos creure fets que realment no han succeït.

Estic d'acord amb aquesta afirmació ja que en definitiva l'objectiu que té aquesta postveritat és dir el que ens interessa, el que nosaltres volem sentir i que ens fara està millor. Per tant està connectat amb els nostres sentiments. Llavors, depen de quina postveritat ens causarà unes emocions diferents.

En definitiva, crec que es juga una mica amb les nostres emocions.