Debat entre alumnes i professors

Jo crec que els fills ja n'aprenen dels pares que hi ha mentides necessàries per no hi haver-hi problemes com el exemple de la dona grossa, dir veritat o mentides o postveritats jo crec que ja és un tema ètic i saber quan mal pot fer dir la veritat o dir una postveritat.

Doncs jo crec que el més important és ensenyar a ser sincer però no fins el punt de ser inocent i poder ser ferit, el problema és que costa diferenciar les situacions en que pot arribar a estar "bé" mentir, però això s'acaba aprenent amb el temps i l'experiència.

En la meva opinió, el rol que l'educació agafa dintre d'aquesta era de la postveritat hauria d'estar més orientat a ensenyar als nens com poder distinguir un fet real d'un fet fals, en lloc de tractar d'ensenyar el que és o no és veritat, es a dir, s'haurien d'ensenyar els mètodes i criteris necessaris per que la persona pugui fer una recerca personal i crítica sobre el fet que vol investigar.

Doncs jo crec que ser sincer és molt important sempre, perquè les mentides sempre es descobreixen i sobre l'educació és millor ensenyar els fills a dir la veritat i que els pares també diguin la veritat perquè els fills aprenen dels pares. Una mentida pot fer molt mal a una persona, però si som sincers tots hem mentit algun cop en la nostre vida per necessitat. Per tant, l'educació és molt important per tot. 

És un tema molt interessant el que has comentat.

És veritat que als nens s'han de educar, i ensenyar-lis el millor, i sempre hem dit que hem de procurar que no diguin mentides. Però tot i així, per educar-los a vegades es imprescindible dir-lis mentida, tot i que els hi diguem que ells no ho han de fer. Per exemple si veiem que no estan fent una bona feina i s'estan esforçant, evitem dir-lis els seus errors i remarcar les coses bones per incentivar-los a continuar i millorar, per tant a vegades les mentires són per una bona raó, per evitar fer-lis mal. Per tant crec que petites mentides poden ajudar, sempre que hi hagi un límit i no modifiquem la realitat d'una manera exagerada i afectant a terceres persones d'una manera negativa.

He llegit l'article i em sembla molt interessant, ja que aquest tema no es tracta gaire, les persones no li donem importància, però si que la té.

Com molt bé dius, hem de vigilar a l'hora de parlar amb nens o a l'hora de parlar davant d'ells, ja que som el seu principal referent, i tot el que senten ho copien. Per tant, penso que sempre hem d'anar amb la veritat per davant nostre, ja que alguna és millor dir la veritat que les conseqüències que puguis rebre per haver mentit i que més tard la veritat hagi sortit a la llum, perquè tard o d'hora la persones acabem coneixent les veritats, i per molt que no ens agradin les hem d'acceptar.

Avui dia és molt difícil no dir mentides o educar-nos en un entorn sense mentides. Opino que hi ha mentides sense gairé importància, però no crec que aquests tipus de mentides tinguin relació amb la postveritat, perquè la postveritat té un impacte fort.

Jo crec que l'educació té un paper bastant important. Com ja ha esmentat algú de vosaltres, crec que els pares, els professors i tots aquells que són un exemple a seguir per nosaltres haurien d'actuar d'una manera correcte. 

Estic d'acord amb que a vegades les mentides es diuen per evitar fer mal o per evitar situacions incòmodes, i hem de preparar els nens mentalment, ja que no tothom ho fa amb bones intencions. Per tant, l'objectiu principal és educar persones que no siguin ni molt cruels ni molt innocents, hem de buscar un punt intermig. 

Estic d'acord amb tu en el fet que els pares i professors haurien d'educar els nens amb uns valors vinculats a ser sincers i dir sempre la veritat però sí és cert també que actualment, és més essencial ensenyar-lis a distingir els fets reals dels manipulats, tal com diu en Rony, ja que en aquesta nova època d'Internet i xarxes socials, modificar els fets està a l'abast de qualsevol.

En la meva opinió, quan s'educa a un nen s'ha de fer sempre dient la veritat, o més bé dit, sent sincers. Però hem de ser conscient i pensar bé les coses, ja que a vegades dir la veritat directament pot afectar a la persona, per tant, s'ha de veure la forma de ser sincers dient les coses de forma més constructiva. Per tant, no estic d'acord amb dir-li a un amic que no està gros tot i pensant que sí. També en l'educació, s'ha de ser sincers, perquè els nens prenen com a model als seus mestres (pares o professors).

Bones Alba,

penso que l'article que has trobat és un molt bon exemple ja que és un tema sobre el qual no solem parlar o al qual no parem atenció i crec que s'hauria de recalcar l'importancia que té.

Des de petits, els nostres pares ens ha estat dient mentides, des de l'exemple que tu mateixa has nombrat fins a arribar a explicar una història fictícia com és la dels reis mags o el tió. Tot i així, penso que aquestes mentides no són amb mala intenció sinó que s'utilitzen per no ferir a l'altra gent o per mantenir l'il·lusió dels infants.

Tanmateix, s'ha de ser curós amb la quantitat de mentides "piadoses" que diem davant de nens petits, ja que ells veuen als adults com un model a seguir i si s'adonen que estem dient mentides constantment, encara que no tinguin mala intenció, seguiran el nostre exemple.

Quant al paper de l'educació en l'era de la postveritat, puc dir que des del meu punt de vista és essencial. Així i tot, considero que és més important ensenyar de tal manera que els infants adquireixin un esperit crític per tal de poder valorar què és mentida i què és veritat, més que no pas ensenyar directament què és vertader i què és fals, ja que, en aquest cas, quan els nens creixin no sabran distingir entre mentida i veritat en temes que no s'hagi tractat a l'escola.

Hola!

Crec que realment l'educació té un paper molt important ja que si des de ven petits tan a l'escola com a casa, se'ls ensenya a que s'ha de dir la veritat i s'ha de ser sincer per sobre de tot i que dir una mentida no és bo i l'únic que fa és empitjorar les coses, a més de que si des de petits se'ls ensenya a més a tenir sentit crític i a sempre buscar la veritat, actualment no existiria o seria molt menor la postveritat.

Bones Alba,

Crec que tal i com dius als nens se'ls ha d'ensenyar predicant, i no només amb la teoria. Si dius als teus fills que han de respectar als altres, i després et veuen faltant a algú a la televisió, reben misstages contradictoris, i l'efecte visual pesa més. 

En canvi, crec que hauria de tenir la mateixa importància, ensenyar el com s'han de dir les coses en tot tipus de situacions, ja que per les formes, es poden malinterpretar les intencions del missatge. 

Crec que avui en dia la postveritat té un paper més rellevant del que mereix, ja que desde petits ensenyem als nens que, en segons quina situació, és millor dir "mentides piadoses".

Sota el meu punt de vista, mai s'hauria d'ensenyar a un nen a dir mentides, sota cap condició.

Salutacions cordials.

Em sembla totalment cert el que afirmes en el teu forum, els nens han d’aprendre, amb l’ajuda de l’educació, a contrastar les informacions per poder allunyar-se de la postveritat. Per aquesta raó, els pares i els professors han d’ajudar i recolzar els nens a l’hora de seguir un camí amb veritats i no créixer enganyats. Els fets s’han de coneixer tal com són i els nens, al fer-se grans, han saber triar, amb el seu propi criteri, el que els convé i el que els agrada, no el que els altres volen vendre i fer creure a la gent. 

Bones Alba, crec que has fet una aportació molt interessant, ja que com has formulat a la pregunta la postveritat es troba a dins de l'educació. Jo crec que la postveritat en l'educació és molt important, ja que constantment  hi ha un bombardeig de noticies falses que poden ser creïbles a simple vista però si es fa una mica d'anàlisi es poden veure que són falses. Respecte la postveritat en l'educació, juga un paper molt important a la vida dels futurs ciutadans, ja que la postveritat es troba a molts llocs. Però hi ha un greu problema amb la postveritat, és que es troba present a molts llocs, i si no la sabem distingir ens pot fer veure coses que no són del tot certes. Per això jo crec que l'educació ens ha de sevir per combatre aquest terme.

Bones,

jo opino que cal replantejar-nos la manera en la qual eduquem els infants, ja que, tot i que quan son molt petits no són conscients de les mentides que se'ls hi expliquen, a mesura que van creixent es van adonant que no tot allò que els expliquen dient que és veritat ho és realment.

Així doncs, en créixer, els nens normalitzen l'ús de la mentida per resoldre situacions en les quals dir la veritat podria suposar un problema o bé resulta més complicat que dir la veritat.

La meva proposta seria reduir notablement o fins i tot eliminar l'ús de l'anomenada "mentida pietosa", ja que tot i que pugui semblar que aporta algun benefici, en realitat perjudica a la societat en general perquè dificulta la tasca de diferenciació entre allò que és veritat i allò que no ho és.

Tot tema que inclogui a nens és complicat i sol ser polèmic a casua de les diferents opinions que es generen.

Pel que fa a la meva sobre el tema de debat que has obert, crec que les criatures juguen un paper molt important en la decisió de fins on arribem amb el tema de la postveritat. Per això mateix, segons el meu parer, els pares i professors haurien d'ensenyar a distingir els fets reals dels inventats als nens. A més, inculcar-los l'habit de contrastar sempre les informacions els farà més beneficiaris més que no pas perjudicats.

Opino que en l'educació no hi hauria d'intervenir la postveritat.

Si parlem de l'educació en els centres d'ensenyament, és essencial que als/ a les alumnes se'ls ensenyi de forma imparcial i des d'un punt de vista objectiu, sobretot en temes de política, religió, etc. Ja que, com sabem, en l'era de la postveritat un dels factors que intervé més és la opinió personal de cadascú. Fóra bo que en la relació de professors a alumnes, no es mostri un menyspreu d'ideals o que les informacions i conceptes que s'expliquen o es parlen estiguin afectats per la postveritat (menys en casos ètics, on és important inculcar el que està bé i el que no, i evitar transmetre o mantenir pensaments xenòfobs, masclistes, homòfobs, etc.).

Si ens centrem en l'àmbit familiar, penso que els pares haurien d'exposar la seva visió de la vida als fills, però al mateix temps haurien de dotar de més informació perquè aquests puguin prendre les seves decisions en un futur. D'aquesta manera els progenitors aportarien quina és la seva filosofia de vida, però no jutjarien a les altres maneres de viure i farien possible que els seus fills fossin més lliures i més autònoms a l'hora de decidir què consideraran vàlid per a ells. 

Referent a la qüestió que es planteja de si és bo o no mentir als teus fills, en cas que sigui beneficiós per a aquests, penso que el millor seria mostrar o explicar la veritat d'una forma més adequada a la situació i a l'edat dels fills, per tal de no enganyar-los, però al mateix temps ajustaria la informació explicant una part de la veritat, la que es pogués entendre, i evitant aquella part que es considera poc beneficiosa de saber en aquell moment.