És clar que aquesta terrible imatge és una de les icones de la Guerra del Vietnam (1959-1975), de fet va ser mereixedora del Pulitzer el 1969. Fa poc més de 40 anys que va ser presa per Eddie Adams, llavors fotògraf d'AP, el 1 febrer 1968.
L'home que té la pistola a la mà és el general Nguyen Ngoc Loan, de la policia sud-vietnamita. Al que li apunten és un presoner del Vietcong, acabat capturat pel general, a punt de ser executat.
Tot va ocórrer durant el segon dia del que va quedar per a la Història com 'Ofensiva del Tet'. El Vietcong acabava de matar 34 persones, majoritàriament agents de la policia nacional i els seus familiars.
Aquesta imatge es va convertir en icona perquè representava tot el que anava malament al Vietnam. L'exèrcit dels EUA no era capaç de controlar als seus aliats de Vietnam del Sud, tan sanguinaris com el seu enemic, Vietnam del Nord. Una complexa situació política continguda en una foto. En dues persones, un executor i una víctima.
Moviments pacifistes van prendre la imatge com a representació de la brutalitat d'una guerra sense sentit, com a arma llancívola contra el govern. Diuen que aquesta, i les moltes imatges similars que arribaven des de Vietnam, van aconseguir que Lyndon Johnson no romangués dues legislatures al poder.
El que potser no és massa conegut sobre aquesta foto és la història que té al darrere. I és que Adams no estava d'acord amb la interpretació òbvia de la seva foto i això li va fer víctima de la fama de la seva obra més coneguda la resta de la seva vida:
" El general va matar un Vietcong amb la pistola. Jo vaig matar al general amb la meva càmera fotogràfica. La fotografia és l'arma més poderosa del món. La gent se les creu, però les fotos menteixen, fins i tot sense ser manipulades. Només són mitges veritats.
El que la fotografia no preguntava era 'Què haguessis fet tu d'haver estat el general en aquell moment i d'haver estat tu el que va capturar al suposat tipus dolent després que hagués volat pels aires a un, dos o tres soldats americans?"
