Hola, jo em pregunto, si penseu que les amistats que tenim les hem triat perquè ens identifiquem en algun aspecte amb elles o creieu que és cosa del destí, és a dir, que estem junts per pura casualitat?
Jo crec que una amistat la triem perquè, o som diferents o som totalment iguals. Hi han persones que no els hi agrada la seva personalitat i no soporta tenir com amic o amiga a una persona que sigui com ell/a. En canvi, moltes persones volen a una persona que sigui igual a ells perquè s'hi senten més segurs. Així que, personalment, crec que les triem nosaltres, però encara i així, sempre hi ha una petita presència del destí.
Penso que el destí uneix moltes persones... per exemple, ¿què ha fet que coincidim aquet any a la jornada de Filosofia precisament noslatres (veure http://www.xserra.net/moodle/user/index.php?id=27), els 280 alumne si profes de la Jornada i no altres, i que així poguem ser amics (possiblement, si arribem a tractar-nos)? :)
En la meva opinió, les amistats les triem segons els interessos i les coses que ens agradaria que ens aportés aquella persona en la nostra vida. Ja poden ser totalment diferents o iguals a nosaltres. Així que, jo crec, que les amistats al contrari a la nostra família les triem nosaltres, però també pot passar que hagi sigut una cosa del destí que aquelles dues o grup de persones es trobin en el mateix camí.
Personalment, crec que tant podem tenir amistats en les quals ens identifiquem en algun aspecte, com amistats que les has conegut de pura casualitat. EL que si que crec, és que les amistats de pura casualitat no seran mai tan fortes com una amistat en la que t'identifiquis en algun aspecte, ja que en aquesta última com que teniu alguna cosa en comú, crec que és una amistat més forta, els millors amics... per mi serien amistats d'aquest últim tipus.
Penso que dues persones poden ser amigues per coincidències, ja que quan iniciem una conversa amb una persona, la veiem o la sentim parlar, ens crida l'atenció algun aspecte d'ella, ens sentim identificats i pensem que ens podem portar bé amb ella.
Però també penso que per casualitat pot sorgir l'amistat.
Penso que és una combinació de les dues coses, són dependents una de l'altre.
Qualsevol amistat, sí o sí, ha sorgit, en part, gràcies al destí. Qualsevol amic l'has conegut en unes circunstàncies a les quals el destí t'ha portat. Un cop s'ha arribat a aquestes circuntàncies entra en joc "la busca" d'amics segons l'amistat que necessita cadascú.
Em sembla una resposta assenyada!
Penso que les persones ens podem conèixer per casualitat, però, si acaba sent amistat és per elecció pròpia.
No podem considerar amic a una persona que ens ven el pa. Considerem amic a una persona amb la qual hi ha un vincle, un lligam d'afectivitat.
Tampoc crec en el destí, ja que opino que aquest terme només serveix per donar-nos tranquil·litat, perquè si succeïx alguna cosa no hem de culpar-nos a nosaltres mateixos del que ha succeït.
El que vull dir amb això, és que perquè es creï un lligam d'amistat amb algú, hem de mantenir el contacte, i voler seguir parlant amb algú, i, això, és decisió nostra.
Jo crec que hi ha una part de casualitat, ja que has de trobar a la persona en lloc i temps exacte pero crec que a partir d'aqui ets tu que decideixes que aquella parsona formi part de la teva vida o no.
Jo crec que el destí és qui t'ajunta amb les persones que t'envolten. Ja que, quin fet ha estat que tu i el teu millor amic coincidíssiu en el moment i lloc precís on us vareu conèixer? Per molt que busquis gent semblant a tu, aquella situació ha estat una coincidència o purament causa del destí.
Personalment, crec que les amistat les tries tu, ja sigui perquè sou molt iguals, molt diferents o per els teus propis interessos, però és cert que crec que el destí sempre té algo a veure amb les nostres amistats, sigui per bé o per malament.
En la meva opinio les amistats les triem, ja sigui per tenir coses en comu o simplement per confiança. Però també crec que les amistats moltes vegades començen per pura casualitat i la veritat es que es genial que la casualitat aconsegueixi unir a gent que desde fora no encaixen, però que si coincideixen i no tenen mes remei que parlar-se potser acaben establint una forta amistat.
La meva opinió, és que les amistats les tries tu, les que vols i les que no, però crec que el destí també pot arribar a afectar a aquestes amistats.
Des del meu punt de vista les amistats les triem, anem coneixent persones i seleccionem quines ens han agradat més, ara bé, com és possible una amistat des de la infància sigui una de les més fortes? És possible que no fos casualitat néixer al mateix any i conviure junts? En aquest aspecte em mostro indecís, sincerament no sé què pensar, però és un vincle molt fort creat poc a poc.
Hola Pol,
Realment has pensat el mateix que jo, per això he fet la pregunta i veient el que m’han contestat els companys, penso que per saber si la nostra amistat s’ha creat per casualitat o per qüestió del destí, el més adequat seria mirar a quina edat s’ha creat, per exemple quan som petits clarament les amistats que formem són per casualitat, ja que no tenim la necessitat de tenir coses en comú, en canvi quan som més gran, sí que influeix en part el destí, però són més les coincidències de personalitats que hi trobem en aquella persona amb nosaltres les que ens permeten tenir una amistat bona i possiblement duradora.
Jo penso que els dos conceptes; tant el de la coincidència i la casualitat; no són tan llunyans com sembla. Penso que les amistats són fruit del destí, de la casualitat, ja que moltes vegades són les circumstàncies de la vida que ens fan conèixer persones noves. Per contra, no crec que tinguem amics per coincidències amb aquella persona. No pel fet de parlar la mateixa llengua o ser del mateix equip de futbol; sinó per conceptes diversos a aquests.
Primer de tot, opino que destí i casualitat són conceptes diferents, encara que en aquest cas els puguem posar dins un mateix sac.
Per altra banda, considero que, tot i que moltes de les persones que formen part del nostre dia a dia hi siguin per pura casualitat/per cosa del destí, no totes elles són amistats nostres. És a dir, considero que tots aquells que formen part del nostre entorn hi són per casualitat o destí, però els qui realment són amics o amigues, són amb els qui tenim quelcom en comú i amb qui hem creat un lligam per decisió pròpia i per interès mutu.
Sincerament, penso que moltes de les amistats que tenim actualment són fruit del destí, ja que tu no els has escollit, sinó que els has trobat en alguna experiència de la teva vida, o esport, entre moltes d'altres opcions.
Però per altra banda penso que gràcies el destí els has trobat, però no ha sigut el destí qui els ha unit, és a dir que el que s'han unit per casualitat.
Jo crec que les nostres amistats són fruit d'una combinacció de les dues, ens coneixem per obra del destí o cuasualitat pero ens fem amics per decisió pròpia.
Hola a tothom,
Jo crec que és cert que el destí ens apropa a certes persones i ens n'aparta d'unes altres, però un mateix ha d'estar predisposat a voler fer amics.
És evident que si tens les mateixes afinitats que el teu amic/ga teniu més coses per compartir, ja que els dos esteu interessat en un/s mateix/os tema/es. Discrepo que això sigui la clau de l'amistat, ja que es poden tenir aficions completament diferents i encaixar i complementar-se a la perfecció.
Depenent si un creu o no en el destí podrà respondre la pregunta clarament. Opino que el destí és un camí que ja tenim predeterminat, només cal que nosaltres el resseguim, i segons el camí que escollim ens aportarà una cosa o una altra, d'aquesta manera, les amistats poden sorgir de manera espontània la qual cosa ens podem o no trobar còmode amb l'altra persona deixant a part si la persona és o no com nosaltres, però sempre compartireu certs punts en comú que us faran amics, i per tant, aquesta unió és una mena de connexió entre els dos que heu creat pel simple fet d'estar a gust i intercanviar gustos, experiències... Així doncs, tries amb qui decideixes mantenir una amistat.
Penso que les amistats que tenim, són a causa del destí i perquè les hem triat. Les teves amistats tenen algun aspecte en comú amb tu, ja sigui una afició, la manera de pensar o qualsevol altre cosa perquè t'uneixi cap a elles.
Bones,
Jo crec que no és cap de les dues questions en concret, sinó que hi ha una petita part de cadascuna. El destí, la casualitat, és la que fa que un mateix es trobi certes persones al llarg de la seva vida, ara bé, dins d'aquestes persones que el destí et presenta, tu ets el que esculls quines vols conèixer i, possiblement establir una amistat, i quines no.
Per tant, el destí et presenta les persones, i un mateix és el responsable d'escollir quines d'aquestes vol conèixer.
Personalment crec que una cosa va lligada a l'altre.
Per una part el fet de conèixer a gent és cosa del destí, ja que no ho decidim nosaltres, en canvi, el fet de tenir una amistat sí que ho decidim nosaltres, i la decidim perquè ens veiem identificats amb algun aspecte.
Crec que les dues opcions són correctes, ja que la nostra colla d'amics pot estar formada ja tant sigui per amistats amb les quals compartim gustos i per aquesta raó ens hem interessat per relacionar-nos. I llavors estan unes altres amistats amb les quals podem no tenir res en comú, però que per alguna raó en un punt de la nostra vida el destí ens va fer coincidir i en som amics. Per tant, des del meu punt de vista, les nostres amistats és una barreja de les dos opcions.