Hola a tothom,
Jo crec que si ets una persona que no té amics o que se sent sola, i algun dia fas una amistat voldràs fer tot el que fa ell/a, encara que no t'agradi, per conservar-lo/la. De vegades aquest fet pot influenciar en la personalitat d'un mateix, ja que "sacrifiques" les teves aficions o fins i tot la teva manera de ser i pensar per tenir companyia i algú amb qui compartir moments.
Un altre exemple semblant seria el següent: si tot el teu grup d'amics fuma, el que seria més comú és que tu també ho fessis per encaixar i no semblar "inferior" a ells.
A contrapartida, crec que això s'hauria d'evitar, ja que cadascú té la seva manera de ser, és a dir, la seva pròpia identitat i canviar-la per encaixar millor en la societat no és la manera apropiada de fer amics.