Bon dia!
L'altre dia mentre estava llegint un text sobre l'amistat em vaig preguntar si per ser amics amb una persona, s'han de tenir coses en comú amb aquest/a. És necessari tenir-ne moltes (de coses en comú) o no?
Jo crec que sí que s'han de tenir coses en comú. Des del meu punt de vista entre amics no s'hi val el dit de: "los polos opuestos se atraen", ja que a la llarga si no tens coses en comú t'acabes cansant, perquè ningú no té ganes de quedar o estar amb algú que mai no vol fer res del que a tu t'agrada perquè li agraden altres coses o perquè sempre acabeu discutint perquè no us poseu d'acord amb res del que penseu, etc.
Si dos persones no tenen res en comú i són molt diferents, aquestes dues personalitats acaben xocant, per tant mai no seran amics.
Jo crec que els amics no han de ser iguals en tot perquè sinó no hi hauria cap gràcia. Considero que els amics no serveixen només per divertir-se i passar el rato també serveixen per aprendre coses un de l'altre. Pot ser que un s'interessi per una cosa o descobreixi una altra perquè l'altre amic li ho ha ensenyat. Però comparteixo el punt de que si no hi ha absolutament res en comú una amistat acaba en decadència, básicament perquè no hi ha els mateixos interessos, per mantenir una conversa o generalment comunicar-se. Per a concluir, els amics poden ser molt diferents en gustos o altres coses però penso que sempre ha d'haver alguna cosa en comú.
Penso que és un punt intermig.
Per un costat, sí que és bò que hi hagi coses en comú, ja que d'aquesta manera es té ganes de fer coses junts perquè es comparteixen gustos i ganes de fer activitats.
Però per l'altra banda, també hi ha d'haver coses en que es coincideixi per poder aprendre un de l'altre. A més, penso que no hi pot haver una amistat sense discusions.
Jo penso que entre amics hi ha d'haver coses en comú per poder encaixar, com aficions, pensaments i gustos, ja que així poden fer coses junts que als dos els agradi, poden compartir reflexions sense acabar discutint sempre ...
Però penso que no hi ha d'haver massa coses en comú, ja que pot fer una relació molt avorrida i monòtona, i pot acabar cansant.
És evident que compartir coses amb algú t'apropa a aquesta persona. Com més coses tinguis en comú més propers sereu, més estona podreu passar junts parlant, ...
Tot i això penso que no és una cosa imprescindible. Es pot perfectament tenir un amic amb qui no comparteixis pràcticament cap cosa.
Avui en dia, en els temps que vivim, és cert que per qüestions de política, tristament, es possible que descartis conèixer més profundament algú per com pensa. És un fet difícil de sobreposar-s'hi perquè ho he intentat i no ho he aconseguit.
Jo crec que és difícil tenir una amistat amb una persona amb qui no tens absolutament res en comú, ja que a l'hora de parlar amb ella, compartir experiències o buscar activitats per fer junts, serà difícil que els dos gaudiu al 100% si un ho fa només per complaure l'altre. Tot i així, crec que el fet de tenir coses en comú no es basa només en els gustos sinó que també en el caràcter. Potser amb una persona no escoltes el mateix estil de música, ni practiques el mateix esport, etc però trobes en ella alguna cosa especial en la seva manera de ser que fa que, tot i les diferències més superficials, t'agradi ser el seu amic perquè simplement et recomforta estar amb ella i perquè teniu complicitat més enllà dels gustos de les coses més externes.
Penso que si coneixes a una persona segur que hi trobaràs algun punt en comú, no pot ser que no hi hagi res en què no coincidiu. És cert que hi ha persones amb qui creus que no hi comparteixes gaires coses. Per exemple pots estar a classe i conèixer una persona però l'únic que tingueu en comú (o penseu que només teniu allò) és l'institut. Però pot ser que no us hagueu conegut gaire i si quedeu una tarda i us adoneu que us agrada el mateix esport i la mateixa música? Potser d'allí pot néixer una gran amistat...
Per tant, el meu punt de vista és que no es pot ser amic d'algú que no tingui coses en comú amb tú, perquè no existeix aquesta possibilitat.
Jo penso que tenir coses en comú es important en el inici de una relació, ja que provoca que tinguis interés i ganes de parlar per descobrir mes de l'altre persona, així si que penso que es important en una amistad perque es essencial en l'inici, i sense inici no pots tenir cap relació d'amistad amb ningú
En la meva opinió personal, per ser amics no cal que hi hagin moltes coses en comú. El més important per ser amics i tenir una bona amistat és entendres correctament i acceptar els defectes de cada persona en aquella amistat.
Jo crec que sempre va bé tenir coses en comú per compartir però tampoc amb accés ja que com es sol dir dues personalitats molt semblants acaben xocant, igual quee dues personalitats diferents s'atrauen.
La meva opinió és que per ser amics no fa falta tenir coses en comú. El més important és tenir una bona amistat i acceptar les coses que hagis pogut fer malament.
Jo crec que pots ser amic d’una persona sense tenir gaires coses en comú, perque us podeu aportar coses que un careix
Considero que tenir coses en comú amb persones properes és inevitable, ja que, malgrat que sigui tan sols per probabilitat, hi haurà aspectes, opinions, gustos o creences que compartirem. Per tant, considero que, inevitablement, tots establim les nostres amistats en relació a la cerca d'aquestes qüestions en comú que, tan si ho volem com si no, seran un punt d'unió i de benentesa amb l'altra persona.
Des del meu punt de vista crec que està bé que hi hagi coses en comú entre els individus quan mantenen una relació d’amistat, ja que faran que es creï una bona cohesió entre ells.
Però d’altra banda crec que no sempre podem trobar coses en comú en una amistat i això anirà bé ja que servirà perquè tothom aprengui i absorbeixi coses noves l’un de l’altre.
Interessant qüestió. Penso que és mínimament necessari compartir certs gustos, aficions o opinions en una relació d'amistat, però no té perquè. Hi poden haver casos de persones dissemblants, que es complementen mútuament. Serà per algun motiu que existeix l'expressió que diu que els pols oposats s'atrauen; potser més utilitzada en l'àmbit amorós, però perfectament aplicable en aquest.
En la meva opinió, jo crec que si que necessites un mínim de coses en comú, ja que si sou totalment diferents i no teniu els mateixos gustos no podreu disfrutar d'una bona companyia ja que no serà la persona amb la que podràs compartir-ho de la millor manera.
Jo crec que un cop dues persones ja són amigues, encara que no tinguin gaires coses en comú, al passar temps juntes poden començar a agradar-los alguna cosa que abans no els agradava però els l'ha "encomenat" l'amic. Per tant, no crec que sigui necessàri tenir gaires coses en comú perquè una amistat sigui fructífera. Tot i això, si dues persones no tenen res en comú des d'un principi, veig molt complicat que es pugui desenvolupar una amistat.
Veig complicat una forta amistat en la que les 2 persones no tinguin res en comú. Ja l'amistat neix de gusts semblants, passió per una activitat... Potser es pot ser amic amb una persona la qual no tinguis res en comú, però aquesta amistat no seria gaire forta...
Un ric classista podria ser amic d'un noi pobre? (Per exemple). La resposta és no, perquè el rebuig del nen ric faria que el pobre no en volguès ni sentir a parlar. Que han de tenir en comú doncs per ser amics, que cap dels dos sigui classista. I és aquí on trobem la meva opinió, perque dos persones siguin amics/gues han de tenir coses en comú per força. No parlo d'aspectes físics, parlo d'una base ideológica semblant que vagi més enllà de les idees polítiques i esportives que generalment no defineixen a ningú.