Fa poc vaig veure la publicació que teniu a sota i em vaig plantejar les següents questions: Li donem més importància als nostres amics virtuals i als seus likes i comentaris que als amics reals? Acabarem susbstituint els nostres amics pels de les noves tecnologies? Sabem més el que passa a Internet que no pas el que ens envolta?
M'agradaria saber les vostres opinions i reflexions sobre aquests temes.
És una qüestió molt interessant, però realment que ens mostra Internet? Internet és tan temible?
És cert que hi ha una gran dependència amb les xarxes socials, però en aquestes mateixes pots observar el que fan els teus amics reals i contactar amb ells.
A més, les xarxes socials també faciliten poder quedar amb algú. Abans la gent havia d'esperar seguda a correus fins que els seus amics apareguessin, i, si hi havia un imprevist no podien saber-ho. Ara, si el nostre amic no pogués venir ens avisaria al cap de cinc segons.
Per tant, també és una forma de facilitar que la gent pugui quedar sense dificultats.
Així que és cert que estem molt pendents de les xarxes i, com a conseqüència, a vegades no mirem al nostre voltant... Però, alguns cops, aquests aparells electrònics, el que ens mostren és informació molt necessària i que sense les xarxes socials potser hi hauria menys consciència.
Les xarxes han ajudat molt a difondre idees per tal de que s'assabenti més part de la població.
Per tant, jo crec que les xarxes són útils però mai podran substituir alguna cosa necessària.
Una persona no deixarà de menjar per estar amb el mòbil, potser menjarà tenint aquest a les mans, però no ho substituirà, perquè és necessari.
Doncs el mateix amb els amics, pots tenir el telèfon al costat, però això no significa que deixis d'estar amb els teus amics.
Des del meu punt de vista una bona amistat no es mantindrà gràcies a les xarxes socials. Per molt que les xarxes socials et posin al dia del que fa el teu amic/ga, si és un amic/ga proper i el que fa realment li interessa i ho vol compartir, tu ho sabràs i ho trobaràs interessant quan t'ho expliqui personalment. A part, a les xarxes socials penjarà el que ell/a vulgui que vegi la gent, en canvi, personalment veuràs com és realment aquella persona i el que realment fa o deixa de fer.
Per molt que algunes xarxes socials et siguin útils per quedar amb amics/gues i potser estar en contacte amb aquelles amistats que no pots veure sovint, no s'han de considerar mai imprescindibles per mantenir una amistat.
Últimament les xarxes estan prenent molta força i ens influencien considerablement. Per això, fins i tot et diria que les ganes que devia tenir aquella persona que esperava al seu amic o amiga a correus, per saber alguna cosa seva, eren molt més grans que ara. Aquesta il·lusió ja ha desaparegut a causa de la immediatesa amb la que podem saber el que fa un i l'altre.
Si ara tothom pot saber què fa tothom i acabem comunicant-nos sempre amb les nostres amistats per xarxes socials, acabarem lligats a elles, i desapareixerà aquella il·lusió de saber què t'explicarà de nou el teu amic o amiga.
Per tant, crec que les xarxes socials no són necessàries i hem de deixar de dependre d'elles per seguir mantenint amistats més pures.
M'ha cridat molt l'atenció perquè desconeixia què és el MOMO (fear of missing out) i quan ho he buscat dir que he flipat és poc. Ve a ser una por a perdre's coses que passen a les xarxes i que altres si estan gaudint. Més sorprès he quedat encara quan he vist que no és una exageració de quatre que es dediquen a viure de les xarxes, sinó que és un sentiment compartits per molts i molt real.
Pel que fa a la primera pregunta tot fa pensar que acabarà essent així per molt trist que sembli. Per sort crec que les noves tecnologies encara no equivalen al que és un bon amic. Tot i això a la velocitat que avança la tecnologia i la vida artificial, no nego que en un futur existeixi. Seria molt pitjor del que ens podem imaginar, ja que estaria programat i sempre faria el correcte cosa que em fa dubtar sobre la supervivència de l'amistat. A pesar de tot, confio que la societat és conscient i no deixarà que tal cosa passi. No ho tinc del tot clar ja que com molt bé sabem, no trobem alguna cosa a faltar fins que la perdem. Quan arribi aquest moment espero que no sigui massa tard.
Un tema interessant i trist alhora! Respecte a la primera pregunta de si posem més èmfasi a les nostres relacions virtuals que el reals, malaraudament penso que sí. Pel que fa la segona, sí crec que la majoria de persones acabaran reemplaçant les relacions reals per les virtuals. I per últim, sí crec que ens assabentem més del que passa a Internet que al nostre costat. Però deixa'm explicar-me:
Actualment els cassos de depressió i de tristesa col·lectiva han, si us heu fixat, incrementat de manera exponencial. I un dels factors més importants són les xarxes socials. Penso que a les xarxes, l'objectiu finalista de tot, és aconseguir el major nombre de "likes" possibles. I depenent de la seva quantitat, serem més feliços o tristos. Per fer-ho, acceptem solicituds d'amistat de gent que no coneixem. Amb saludant-nos i compartint tres paraules ens pensem que són amics. Però no. A les xarxes no fem més que comparar la nostra vida amb la dels altres. Afortunadament, poques persones s'han adonat d'això i han deixat les xarxes de banda. Posant més importància als seus amics. I sabeu què? Aquests amics reals són més propens a convertir-se en els seus millors amics, duraran més, confiaran entre ells moltíssim i seran feliços tots plegats.
S'ha perdut el concepte original de "amic". Això a causa de les xarxes. És trist veure que en qualsevol lloc, alguns amics que han quedat en algun lloc estan amb el mòbil. Publicant coses en comptes de parlar a qui tenen al seu costat. Cosa que passa també en algunes famílies.Les xarxes són una eina per apropar a qui està lluny de nosaltres però allunya a qui tenim a prop.
Personalment crec que les xarxes socials si que estan distorcionant la realitat a moltes persones però no a la majoria i espero que segueixi així. Crec que tothom preferiex tenir amics per veure's, quedar, parlar cara a cara... i que precisament son la gent que no pot la que es refugia a les xarxes socials per poder tenir-ne, encara que nomes sigui virtualment. Els emplena el buit que tenen amb aquesta societat que pel que sigui no son iguals i no tenen amics
Hola Patrisia,
Avui en dia hi ha molta gent que s'allunya dels seus amics i s'apropa a altres persones que no coneix gràcies a les xarxes socials.
Les xarxes socials han fet molt de mal, ja que trobo que no s'han utilitzat com s'haurien d'haver utilitzat (hi ha excepcions). Si t'hi fixes els usuaris (alguns) només solen publicar moments feliços de la seva vida i intenten aparentar tenir una vida perfecta i plena de luxes.
Personalment crec que les xarxes socials ens allunyen de la realitat i sobretot dels nostres amics de veritat.
Per molts seguidors o likes que tinguis no seràs més feliç.
Hola Patrisia,
Fa temps jo també vaig llegir una notícia que tractava d'aquest tema, deia que actualment més i més adolescents feien amistats a partir de les xarxes socials i que la majoria preferia amistats físiques, però hi havia gent, que valorava per igual les amistats físiques que les de les xarxes socials.
Responent a la segona pregunta, crec que mai acabariem substituint els nostres amics pels de les noves tecnologies, ja que som socials per naturalesa, i tenim la necesitat de interectuar amb altres persones a nivell físic no només virtual.
Contestar a aquesta pregunta és complicat, ja que cada persona és diferent. Hi ha persones que consideraran més importants els amics de les xarxes socials que els que veuen freqüentment. Jo considero que és un error, però malauradament hi ha gent que ho fa.
Respecte a substituir els amics pels de les xarxes socials, jo crec que ens conduiria a un sentiment de solitud, ja que et sents molt més estimat, apreciat, etc. per una persona propera a tu, amb la comparteixes moments....
Pel que fa a la tercers pregunta, normalment és veritat. Sabem més les notícies i el que ha passat a l'altra punta del món que el que passa en el nostre propi poble.
Per mi això depèn de cada persona.
Personalment no sóc gens dependent de publicar el que faig perquè els meus 'amics' virtuals ho sàpiguen, de fet, si de veritat m'importes sempre sabràs on sóc. Els meus amics pròxims, una parella i els meus familiars, aquests són els que s'han de mantenir si de veritat volen el teu bé. Però potser algú amb més vida interior, o que no ha trobat gent que li caigui bé del tot al seu voltant, valorarà més l'afecte que li puguin donar els seus amics online. Vull recordar que parlo des de la ignorància ja que no és el meu cas.