Hi ha nens que a les seves joguines les consideren els seus amics i, per ells, un ninot pot ser per ells el seu gran amic inseparable.
Què en penseu d'això? Consideraríeu que això pot dir-se amistat? És És pot ser amic d'una' cosa inanimada?
Hi ha nens que a les seves joguines les consideren els seus amics i, per ells, un ninot pot ser per ells el seu gran amic inseparable.
Què en penseu d'això? Consideraríeu que això pot dir-se amistat? És És pot ser amic d'una' cosa inanimada?
Jo opino que l’amistat es podria definir com un conjunt d’emocions, majoritàriament positives, compartides entre dos o més individus que mantenen una relació recíproca. Els individus d’aquesta relació cal que puguin tenir emocions. Si el sentiment d’amistat no és recíproc, per les causes que siguin, llavors no es pot considerar amistat.
El que passa amb aquests nens que tu descrius és que molt probablement atribueixen qualitats humanes als seus objectes inanimats, els personifiquen. És per això que creuen que poden mantenir amb ells una relació d'amistat. Tot i això, no crec que es pugui considerar amistat ja que, com he dit, l'amistat és un intercanvi d'emocions i com que els objectes inanimats no tenen emocions, no es pot mantenir una amistat amb ells.
Estic d'acord amb tu Ariadna, però discrepo en un punt. Per a aquella nena o nen, aquell ninot el pot transmetre confiança, amor quan més el necessita i fins i tot els poden tranquilitzar quan tenen por. I els nens i nenes mostren emocions envers a ells, com per exemple abraçant-los o cuidant-los.
És cert que els ninots no tenen sentiments ni mai tindràn capacitat de fer-ho, però per als més petits si que en tenen; els personifiquen com molt bé has dit tú, fent possible l'intercanvi d'emocions/sentiments entre ells. Per tant des de l'òptica adulta és impossible l'amistat, però des de la infantil potser si que ho és.
Tens raó. Depen del punt de vista és possible l'amistat entre objectes inanimats. Completament d'acord.
Segons el diccionari de l'IEC, l'amistat la defineix com: "afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual". Dit això, des d'un punt lògic l'amistat entre un objecte inanimat, no és compatible.
Però desde la prespectiva d'un nen petit, que encara li falta adquirir coneixements i maduresa, no entèn amb certesa aquest concepte. Ell li pot donar vida a les seves joguines, peluixos, nines...i pot imaginar-se que es mouen, parlen, comunicar-se amb ells, etc. Així que ells els considerarien "amics".
Però al cap i a la fi només és apreci cap aquell objecte, els hi agafen afecte els quals ells transformen en sentiments que atribuirien a un humà.
Jo mateixa tinc joguines que tenia desde petita els quals creia compartir una amistat i encara guardo, però només romanen un bon record d'infància.
Crec que aquesta relació no se li podria dir amistat, sinó que tens molt d'afecte cap a un objecte. Una relació d'amistat entre dues persones no és comparable amb la d'una persona i un objecte. Perquè l'objecte no et pot dir res en canvi la persona et pot animar diguen-te paraules o fent-te abraçades.