M'agradaria saber quina és la vostra opinió sobre aquesta dita: "els amics els pots triar, però la família te l'han de dar"
Fa temps vaig publicar aquest article sobre la família: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/842286-familia-basica.html :)
Aquesta frase que dius, em sembla que surt al vídeo que estem preparant per al dia 14, oi? :)
Aquesta dita presenta una de les característiques més importants de l'amistat la qual la distingeix d'altres tipus de relacions.: i es que tu tens el poder i la capacitat selectiva d'escollir qui pot o no ser el teu amic, en base el teu propi criteri. Això tan obvi no se't presenta en altres relacions com les familiars i l'amor.
Opino que és bastant certa, doncs al llarg de la vida un ha d'anar seleccionant els seus companys de viatge; amb els quals compartirà moments i experiències; però en canvi, no té poder de decisió sobre quina és la família de la qual forma part. Tot i això, si busquem tres peus al gat, podem considerar que triar la teva parella és com triar la família, la qual cosa trauria sentit a la cita.
No està malament Lídia, però no sé si és del tot certa... Jo me'n sé una altra: "qui té ver amic, té un tresor".
És veritat que tu no neixes a la família que has triat (perquè bàsicament no se't dona aquest oportunitat), sinó, tots seriem el fill de Messi per posar un exemple. Els amics els tries, sí, però dins d'unes condicions. Depèn des del lloc on vius, els centres educatius pels que passes, la classe que et posin en un moment donat... Són tants els factors... Potser de petits no triem tant, juguem amb qui més bé ens ho passem (que ja és un filtre de selecció), però quan creixem els nostres filtres canvien. Busquem algú en qui poder confiar, parlar-hi tant seriosament com en broma, sortir-hi de festa, entre d'altres. Potser aquell amic d'infància ja encaixa en tots els teus requisits (cosa que seria genial). Però potser no, i hauries de tornar a triar. I és aquí on confirmo la teva afirmació.
Opino que aquesta dita és certa, ja que òbviament la família no l'esculls i en canvi els amics si, però crec que aquesta amistat no és sempre lliure. Com quan som petits, que les nostres amistats estan condicionades segons les amistats dels pares o els companys de classe.
Amb aquesta dita només en puc estar totalment acord ja que explica un fet que és evident a la nostra vida. Al llarg de la nostra vida anem canviant d'amics i ens anem quedant amb els que més ens aporten a la nostra vida. En canvi la família sempre serà la mateixa ens agradi o no. Aquí està la diferència.