"Confiar en quien amas no se si es virtud o defecto, más sabiendo que nada es eterno ni perfecto." Que n'opineu?
Hola Albert!
Jo opino que saber confiar en algú a qui estimes és una gran virtut. Això ho crec així, perquè durant el dia a dia d'una persona, estem obligats a fer actes de fe i confiar en els altres, pertant, una persona què no és capaç de fer això, no pot arribar en lloc. El fet de confiar, implica què un sap i pensa què l'altre fara una certa cosa, tot i no saber-ho amb total certesa. Doncs bé, veient això, podem veure què confiar ja implica saber que res és "etern ni perfecte", i és aquí on està la gràcia de confiar. Amb la confiança pots demostrar la teva estima a una altra persona d'una manera molt contundent, i trobo què això enforteix una amistat.
Aquesta frase d'en Canserbero vol reflectir que depositar confiança en una persona és un gran dilema. Ell ho dirigeix més cap a l'amor però també és aplicable a l'amistat. Així les amistats no són eternes i les intencions de l'altre persona poden acabar jugant en contra teva. És aquí on no és distingeix si la confiança és una virtut o un defecte, remarcant les inseguretats que tenim les persones.