Debat entre alumnes i professors

Si em trobés en la situació desesperant que el meu país estigués en un conflicte polític i per tant hagués de refugiar-me, buscaria un lloc on tot allò que ha mancant al meu país procedent, el nou país on anés, no existís. Un país on la persona fos més important que el que diu els papers d'identiat, el color i la classe social. M'agradaria que fos un país on el meu voltant m'aculli i entengui que marxo de casa meva a la força, per millorar la situació i per trobar allò que tot humà busca per naturalesa, sentir-se com a casa. Tot i així crec que aquest país seria Catalunya ja que tot i formar part de la unió Europea, la feina que està fent per ajudar els refugiats és present en tots els voluntaris que ajuden aquells que provenen de Síria buscant millors condicions de vida.

Adjunto aquest article que diu...Els refugiats, un problema europeu? Jo estic d'acord amb el que diu. 

http://www.ara.cat/opinio/refugiats-problema-europeu_0_1427257319.html

Jo sincerament no sé on aniria. Ja que em poso a pensar i no conec cap país on si visqui prou bé i no tingui dificultats per entrar-hi.  És a dir, si anes a un país subdesenvolupat segurament viuria pijor del que vivia al meu país. I si anés en un desenvolupat no mi deixeren entrar perque igual que jo, milers de persones del meu propi país hi voldrien entrar i començar de nou.

Si estigués a aquí, aniria cap al meu país, a l'Índia, ja que allà tinc la meva família, tindria lloc per viure..etc. D'altra banda també podria anar a qualsevol altre país com ara Anglaterra o Canada. Estic dient aquests països perquè són el països a on tic família, així ens podrien ajudar.

Jo sincerament no sabria on anar, però crec que en unes situació com las que passen els refugiats de avui dia, em conformaria amb qualsevol lloc on pogués tenir un lloc segur per a mi i ala família. 

No se ara mateix on aniria. Simplement buscaria un lloc el qual fos ben diferent del país del qual fujo. Un lloc on no hi hagués guerra, on els del meu voltant comprenguessin la meva situació i on pogués oblidar tot el que he viscut i començar una vida nova.

Seria una situació realment dificil, la veritat. Posar-se en la seva pell és complicat, ja que trobar-se en aquesta situació ha de ser desesperant. La veritat no se m'acudiria un lloc per anar em conformaria en un lloc on estiguessim segurs, yo i el meu entorn. Intentaria que fos un lloc sense gaires complicacions per anar i que estigues desenvolupat econòmicament.

On anar?...És molt desperant quan un pare va carregat d'una familia, i que ni ell ni els seus fills senten que estan segurs o pregetis, suposo que qualsevol familia no li importaria on anar sinó arribar sa i fora de perill amb la seva famillia a qualsevol pais extranger que lo pogui generar una mica de confinaça, protecció i sobretot esperança.

Els Europeus interpreten el fet de l'arribada dels refugiats amb la idea de que venen a robar-nos els recursos sense els quals la nostre vida canviaria dràsticament com ara els llocs de feina, les matèries primeres, la  sanitat publica, els impostos... Efectivament els refugiats arriben a Europa sense recursos econòmics, però per llei han de tenir els mateixos drets, i això crea en nosaltres un rebuig que s’enfronta a la idea d’empatia que tenim a dins.

Actualment estan entrant milions de refugiats, i per això grans dirigents d’Europa s’han reunit per decidir la quantitat de persones que cada país pot acollir, i amb l’exemple següent es veu molt clar el tipus de societat egoista en la qual vivim; Barcelona es va presentar voluntària per acollir a uns sis-cents refugiats Sirians, però Espanya ho va prohibir. Actualment, tot son interessos econòmics i polítics amb idees que xoquen entre elles juntament amb grans pors. Per tant, des de fora Europa sembla la idea més atractiva pel que fa a un estat amb llibertat i futur, pero desde dins no es veu tot tan fantastic.

Jo mentra estigui amb la meva familia aniria obviament a un lloc segur que no estigues en guerra, peró jo aniria a un país de Europa perquè es segur, peró amb lo que esta passant ara no dona una bona imatge.

Jo suposo que aniria a algun país de la UE, un lloc desenvolupat on pugui fer una vida similar, encara que no exactament igual, a la que feia aquí. Buscaria un lloc on hi hagués treball i on no em costés gaire adaptar-me a la cultura i la societat.