Jo opino que està molt bé el fet de voler millorar les nostres capacitats físiques, intel·lectuals i psicològiques, però crec que hauríem de parar un moment i reflexionar sobre això. El transhumanisme ens està demostrant que els humans sempre estem ficats en la recerca de la perfecció, i tots sabem que no som perfectes i que la perfecció no és "bona" per molts motius. A més a més, trobo molt egoista el fet que sempre pensem en nosaltres i en millorar-nos, en ser més intel·ligents, més ràpids, més forts.... però no en tot el que ens envolta i que és tant o més important que nosaltres. Invertim molts de diners en les investigacions de les millores humanes, però jo crec que ara mateix hi ha temes més importants i que a hores d'ara podrien estar perfectament resolts, però com que, per un seguit d’aspectes molt egoistes, aquests temes no ens importen tant ja que no ens afecten directament, no se'ls inverteix els diners necessaris i no poden millorar. L’estat actual del planeta i del medi ambient, que des de fa anys es sabia que passaria, no s’ha aturat correctament, encara que s’hagin buscat energies renovables, no s’hi ha posat les ganes i els diners necessàries per trobar-hi solucions definitives. I amb això igual amb molts altres temes com la pobresa i les contínues guerres. Com podem voler millorar les capacitats humanes amb el transhumanisme si no hem aconseguit deixar les guerres de banda i afrontar els problemes d’altres maneres? Així no es pot avançar de cap manera cap al bon camí.
A part de tot això cal tenir present un altre aspecte. El transhumanisme ens farà més feliç? Ser més intel·ligent del que som ara ens farà més feliços? O simplement ens farà la vida més còmode i més perfecte que la que tenim ara?