És suficient mirar els videos que hi ha per internet i Youtube, per exemple. Ciutats arrasades, persones que han perdut l'esperança, mig centenar de persones en una barca, en la qual es troben nens, nadons, dones (fins i tot d'embaraçades), per intentar creuar el mar i arribar a Europa, intentant no perdre l'esperança. Exposen les seves vides, alguns sense ser concients, altres sabent que no hi ha cap altre alternativa. Podrien avariarse els motors de la barca (de mala qualitat), parats en mig del mar. Podrien desorientar-se per el mar. O sufrir hipotèrmia.
Tot això no es res. Hi ha molts més perills que aquests. Pot semblar trist, però no tothom li dona importància. No es podrà entendre del tot fins que es pugui veure amb els ulls, en directe.
Què podríem fer nosaltres? Creieu que si donéssim a organitzacions no lucratives ajudaria? O també donant mantes, roba, aliments, etc? Estaríeu disposats a fer-ho?
Una última observació. Si nosaltres, l' ésser humà en general, volgués que el món sigui un lloc lo més millor possible, així seria. Però l'home, avui en dia, és garrepa. Dona importància només als diners, s'aprofita dels sofriments dels altres per el benefici propi. Vivim en un món on cada dia els rics són més rics i els pobres són més pobres. Si tots nosaltres aportem alguna cosa, per molt petita que sigui, entre tots, podríem arribar a fer que tots aquells que han perdut l'esperança la recuperin, i lo més important, que se sentin segurs.