Què en penseu? Mirarem això a classe, potser, i si no veieu-ho a casa. Subtitulat en català...: https://vimeo.com/125405114
Això "desenvolupa"? Més coses a aquest àlbum: https://vimeo.com/album/3071422
Què en penseu? Mirarem això a classe, potser, i si no veieu-ho a casa. Subtitulat en català...: https://vimeo.com/125405114
Això "desenvolupa"? Més coses a aquest àlbum: https://vimeo.com/album/3071422
Sí, jo crec que és una gran idea i que pot ajudar molt a l'objectiu de potenciar els intercanvis comercials i les petites empreses de la gent "pobra".
La Jessica no creu en donar diners per sentir-se bé un mateix sense pensar a on seran destinats o si realment serviran per fer alguna cosa productiva, ja que d'aquesta manera, només ens fem un favor a nosaltres mateixos netejant-nos la consciència. Per tant, d'alguna manera, es pot considerar que duem a terme un acte egoista.
Això és com oferir menjar a la persona necessitada, donar-li mig entrepà, i després no volguer-ne saber res més. Mentre que la verdadera obra d'amor seria compartir-lo, i menjar tu mateix de l'entrepà que ell ha mossegat.
Com la cèlebre frase castellana " Dale un pez a un hombre y comerá un día, enseñalo a pescar y comerá siempre", opino que la idea, tot i que pugui semblar paternalista, té molta part de raó i crec que és la clau perque el món pugui avançar de forma col·lectiva i no només a còpia de grans desigualtats.
Segons la meva opinió, els microcrèdits poden ajudar a fer que el desenvolupament en els països més “pobres” augmenti. Per altra banda, aquests fan que les persones se sentin més autosuficients.
Els microcrèdits, a més, són una excusa per a què les poblacions dels països més desenvolupats i amb més riqueses escoltin les històries dels més “pobres” i vegin, a la vegada, que són persones normals i corrents que cerquen maneres per millorar les seves vides.
Una de les coses que els éssers humans més necessiten és el fet de ser escoltats i estimats. Tanmateix, no només succeeix en els països menys desenvolupats, sinó que també en els més.
Gent de la meva església sol repartir menjar a aquells que dormen al carrer i, sincerament, aquesta gent, a part de menjar, necessita, sobretot, ser escoltada, estimada i respectada, en comptes de veure's com a causants de tristor i remordiments.
En aquest vídeo parlen de Déu i de què va dir el següent: “el que feu pel més humil de tots, ho feu per mi”. És per això que no només es tracta de donar, sinó també de respectar i estimar, ja que si seguim parlant de Déu, Ell ens va donar el perdó dels nostres pecats, un regal enorme que és la salvació i l'opció d'escollir o no, aquest regal perquè ens estima.
En definitiva, els microcrèdits ajuden al autodesenvolupament de la població fent, així, que cada individu se senti autosuficient. Seguidament, aquests també ajuden a tenir contacte amb aquestes persones, veure les seves històries, escoltar-les i finalment i no menys important estimar-les.
Totalment d'acord. Com que sóc "dolent" vull afegir que els microcrèdits concedits a dones han funcionat, però els donats a homes han estat sovint "perduts", no eficaços... Els del Grameen Bank han decidir corregir això... Per què pot ser que passi?
Segurament no estic totalment informada sobre aquest tema i és per això que potser la meva opinió és errònia, però l'exposaré igualment.
Segons tinc entès, les dones dels països més "pobres" es dediquen a fer molts treballs a la vegada: fer el menjar, anar per aigua, encarregar-se dels fills... En canvi, els homes treballen només per aconseguir els diners per a mentir a les seves famílies.
Per això dit anteriorment, opino que els microcrèdits concedits a les dones han funcionat perquè, aquestes, han tingut inculcat el fer diferents feines per mantenir-se i per mantenir a la seva família de manera que, a l'hora de treballar gràcies als microcrèdits, s'esforcen, potser, més que els homes per aconseguir millorar les seves vides i les vides dels que les envolten.