Debat entre alumnes i professors

Estic d'acord amb tu en una cosa, jo també crec que el bé ha de ser una cosa bonica. Però no estic d'acord en l'última cosa que as dit, la mentida a vegades no és lletga, a vegades és molt més bonica que la veritat.

Per exemple si jo estic malament i una amiga hem pregunta si estic bé jo menteixo i li dic que sí, pero en realitat no ho estic i manteixo per no transmetre el que sento a la meva amiga, ja que vull que ella estigui feliç i no trista per la meva culpa.

O un altre exemple seria el pare Noel, els reis mags...

Això és una mentida que els pares els hi diuen als seus fills però no ho fan amb mala intenció sinò  perquè els nens siguin feliços abans de creixer.

Diguem que tot depèn de la persona i del seu pensament.

És un bon article que dóna a conèixer la visió que hi ha enfront a l’estètica i a l’ètica. Com per exemple: que per a Plató allò bell era allò bo.

Però quina conclusió se’n podria donar avui dia sobre aquesta qüestió?

En els nostres temps, la bellesa i l’estètica no s’han vist condicionats per l’ètica, sinó que, més ben dit, l’ètica s’ha vist condicionada per l’estètica.

M’explicaré: Actualment, la visió d’una estètica bella és una visió on, per a molts, les dones són primes, altes, amb unes celles perfeccionades, etc. Això ha fet que per a moltes noies el fet de poder arribar a una estètica bella ve condicionat per la bulímia i l’anorèxia i, això, per aquestes persones està bé èticament, tot i que, realment no sigui positiu per a la pròpia persona tan psicològicament com físicament.

Ara bé, la mentida por ser bella? Realment, estic d’acord amb alguns dels aspectes que ha exposat Ahasa Jabbie, ja que tot pot dependre de la mentida dita.

En aquest cas, si la mentida es troba en context dels tres reis mags, etc. La mentida podrà esdevenir innocent i això la pot transformar en bella. Però, realment, si la mentida n té a veure amb la innocència, difícilment serà bella.

Posem el cas dels amics: Tu pots mentir enfront a si estàs trist davant a un amic, però aquesta mentida no es transformarà en bella, ja que tu seguiràs trist i el teu amic no se n’adonarà de la mentida, de manera que encara tindràs el mal i el teu amic no podrà veure el que, per a tu (la mentida), és quelcom bo i sense maldat (una mentida “piadosa”).

Ja me l'havia llegit l'article fa unes setmanes Xavier. He de dir una cosa, tot i que crec que és un bon article amb bones referències filosofiques i de literatura( com la frase on Humbert Eco diguè: sembla que ser bònic equival a ésser bó). Fen referència a la frase d'Eco, crec que té molta raó, en aquest món superficial sembla que qui és bonic i va ben arreglat és més bó o millor persona que qui no porta determinades prendes de roba o és més lletj d'aparença. Crec que qui és bó ho demostra amb no tan sóls aparençes, sino amb fets, ningú neix éssent bó, és un camí llarg i difícil que nosaltres podem escollir amb molta voluntat.

Fent una reflexió, crec que per a que els nens siguin bones persones, tot comença per uns pares que et faigin agafar el bon camí, i uns professors que t'eduquin com cal, crec que el paper que han de desenvolupar els professors és molt més gran del que ells creuen en un bon principi, uns actes determinats poden marcar a un nen de per vida. Per això crec que per a que neixin bones persones, tot va seguit d'uan educació correcta i moralitzant.