Ja me l'havia llegit l'article fa unes setmanes Xavier. He de dir una cosa, tot i que crec que és un bon article amb bones referències filosofiques i de literatura( com la frase on Humbert Eco diguè: sembla que ser bònic equival a ésser bó). Fen referència a la frase d'Eco, crec que té molta raó, en aquest món superficial sembla que qui és bonic i va ben arreglat és més bó o millor persona que qui no porta determinades prendes de roba o és més lletj d'aparença. Crec que qui és bó ho demostra amb no tan sóls aparençes, sino amb fets, ningú neix éssent bó, és un camí llarg i difícil que nosaltres podem escollir amb molta voluntat.
Fent una reflexió, crec que per a que els nens siguin bones persones, tot comença per uns pares que et faigin agafar el bon camí, i uns professors que t'eduquin com cal, crec que el paper que han de desenvolupar els professors és molt més gran del que ells creuen en un bon principi, uns actes determinats poden marcar a un nen de per vida. Per això crec que per a que neixin bones persones, tot va seguit d'uan educació correcta i moralitzant.