És un dia normal, i arribeu a casa i veieu a un/a noi/a en la vostra habitació, acabada de dutxar, amb la vostra roba, i la vostra mama us diu que a partir d'ara has de deixar tot, tot!, i estar per aquesta persona uns mesos, ho faries?, és a dir, acceptaries el fet de deixar-ho tot, i basar-te només en aquella persona?
Jo diria que això seria molt difícil per ami, i a més a més no ho faria mai, ja que també depèn de quina persona és. Si és una persona que la conec fa molt d'anys en realitat m'ho pensaria bé. D'altra banda si és una persona que no la conec, no deixaria tot per aquella persona.
Jo si la ajudaria i li deixaria coses, si es una persona que no té res i no sap res. Però tampoc podria estar allà les 24 hores del dia l'ajudaria al principi i que després ella segueixi el seu camí.
Seria un fet difícil però podria ajudar en aquella persona en el que puc.
A mi el principi em costaria d'acceptar, tot i així, intentaria buscar-hi el costat positiu. Possiblament aquesta persona té una seria de vivències a compartir, una cultura, idioma i forma de fer diferent a la meva i per tant intentaria aprendre'n i descobrir-les. També pensaria en poder compartir tot allò que fins ara feia sola i per tant m'era més pesat. Buscaria divertir-me al seu costat!
Com han dit els altres, al principi mi enfadaria i hem costaria molt d'acceptar que tot allò que tenia ara també és per a una altre persona. Però al final ho faria. Perqué sóc afortunada de tenir la vida que tinc pel sol fet d'haver nescut aqui.
Hem costaria molt, al principi seria molt difícil deixar-ho tot per una persona que no coneixes, però si penso la part positiva aquesta persona hem podria ensenyar moltes coses que no se, per exemple la seva llengua, la seva religió,... Sincerament l'ajudaria amb tot el que necessites, però no només podria basar-me amb ell/a.
Com han comentat les companyes, al principi trobaria la situaciò una mica incòmmode perquè seria casi impossible passar les 24h del dia amb algú que no coneixes de res però el que si faria és buscar la manera d'entendre'm am ella, ajudar-la en algun sentit, ensenyar-li coses i fer-li veure que no està sola. El que és positut de tot això és que m'ho passaria bé a més la noia també es sentiria a gust.
És una persona que no té res i tot i que al principi seria estrany crec que acceptaria ajudar-la ja que si penses en el cas contrari i necessités jo l'ajuda m'agradaria molt que me la oferissin. A més, segur que aprendria, igual que ella de mi, coses noves que mai van malament de saber. Penso que el fet d'ajudar sempre ens aporta alguna cosa positiva en la nostre vida, començant per sentir-nos bé.
Seria dificil com ja han dit els meus companys, ara, intentaria estar per tot el què necessites i ajudar amb tot el que pogues però crec que ho podria lligar (no amb totes) però si amb algunes de les meves activitats.
Comparteixo quasi la mateixa opinió que els de més, em seria molt difícil deixar tot per una persona.
El que faria jo, es dedicar-li el temps suficient per transmetre-li amor, confiança, esperança... cuidar també d'ella i tant jo com aquesta persona la ajudaria que tambe comenci a crear un nou cami a la seva vida, es a dir, ajudar-li a aprendre a parlar la llengua, a escriure, a lleguir... cada una de nosaltres que contruiexi el seu futur.
Nosé si seria capaç de dexar tot sobretot els estudis i dedcar-me a una sola persona.
Comparteixo la mateixa opinió que la resta de companyes, ja que al principi seria complicat i dur deixar-ho tot per a una persona. Crec però, que ho acabaria acceptant i n'acabaria estant orgullosa d'haver fet aquest pas, ja que és una bona oportunitat per conèixer noves cultures, costums, idiomes... Ella podria aprendre de mi i jo d'ella.
Pensant-ho més de dos cops, jo crec que el fet d'estar només per aquesta persona, no vol dir que jo ho hagi de deixar tot per ella. Així doncs, parlaria amb la meva mare perquè entengués que no és necessari haver de deixar de fer el que faig per estar per una persona, quan es poden fer les dues coses a la vegada. Aquesta persona que he de cuidar, podria venir amb mi al meu dia a dia, a l'institut, a fer extraescolars o el que sigui, i de mica en mica aniria aprenent i ella mateixa decidiria què vol fer. Si fos necessari, ho deixaria tot unes setmanes, però no uns mesos, ja que les coses que faig en la meva rutina diària penso que serien un bon mètode d'aprenentatge per ella i, a la vegada, podria estar amb ella i no deixar de fer les coses que em són necessàries, i ara més que mai, anar a l'institut i aprendre.
Jo deixaria viure a la persona per un cert i posant límits. Tampoc estaria a casa meva o a la meva habitació les 24h., només el temps que calgui, com deixar dormir, a la hora de menjar,...
Jo crec que no ho deixaria tot per una persona que no conec, ja que les coses es fan a poc a poc. Si necessita alguna cosa seria la primera en deixar-li, però deixar-li absolutament tot i estar cada moment per la persona, no ho faria. Per altre banda, he de reconeixer que quan ens tinguessim més confiança compartiriem moltes coses i seria un/a més de la familia.
Sincerament, no crec que arribés fins al punt de deixar-ho tot per un desconegut. És cert que ens hem d'ajudar els uns als altres però, si jo ajudés a aquella persona en concret, seria injust que no ajudés a totes les altres persones del món que també necessiten ajuda, ja que és pràcticament impossible ajudar-los a tots.
Tot i que no ho deixaria tot (estudis, amistats...) per aquella persona, això no vol pas dir que no l'ajudés. Tot i no estar les vint-i-quatre hores pendent d'ell/a intetaria ajudar-la en tot el que pogués i amb tot el que tingués al meu abast.
Em basaria en la confiança que tinc en la meva mare. Sé que si em proposés això tindria els seus motius i, abans de prendre una decisió, deixaria que ho justifiqués. A partir d'això decidiria què fer.
Jo crec que el fet d'ajudar a una persona no vol dir que hagis d'abandonar els teus hàbits, com anar a l'institut, fer les extraescolars,...
Crec que ajudar a una altra persona alteraria una mica el meu dia a dia, però que, amb voluntat i organització es poden combinar les dues coses.
A més crec que seria una gran experiència tant per ell com per mi, ja que ell podria aprendre els nostres costums i jo els seus.
Seria difícil fer això ja que és una persona que no coneixes de res i costa bastant, però si necessites alguna cosa no dubtaria mai en deixar-li o ajudar-la, sempre que sigui amb uns límits.
Jo crec que no ho deixaria tot per una persona desconeguda. Però això no vol dir que no l’ajudés, ja que a mi no voldria estar a la seva pell i si demanés ajuda m’agradaria que m’ajudessin. Però tampoc estaria les 24 hores del dia pendent d’ell.
Jo crec que deixar-ho tot, tot durant un temps per a una persona, ha de ser una mica incòmode ja per l'altre persona com per tu, si que pots passar estones i ensenyar-li coses d'aquí, perque s'adapti millor i li sigui més fàcil. A més també aprendria coses sobre la seva cultura.
Jo l'ajudaria amb tot el que pogués i buscaria recursos per tal que revifés la seva vida, però no podria estar pendent tot el dia d'aquesta persona, ja que també tinc la meva vida i no puc dependre només d'aquesta persona.
Tenint en compte que és una persona que es troba en una situació molt difícil i que res ni ningú l'acompanya, li deixaria part, gran part, del meu "tot", això si, no tot. Cadascú té el dret a conservar el que és seu, des del meu punt de vista. No cal deixar una vida per mantenir-ne una altra, es pot conviure sense cap problema sense deixar-ho tot.
Com s'ha comentat anteriorment, és molt difícil deixar-ho tot per una persona a la qual no coneixes, que està en una situació delicada i necessita la teva ajuda.
També penso que és impossible estar les 24 hores els 7 dies de la setmana per aquella persona, perquè jo penso que es sentiria incómoda després d'un llarg viatge de tenir l'atenció d'una persona desconeguda que tot el dia està amb ella. I ella també necessita el seu temps per adaptar-se al canvi de país i d'habitatge i agafar confiança amb les persones que l'acullen. A més a més, ella també necessitaria estones per està sola o per comunicar-se amb familiars o amics que no estan amb ella, per això l'ajudaria amb tot el que pogués deixant-li el que necessités.
Per això penso que possiblement ho deixaria tot per ella durant els caps de setmana per ajudar-la a adaptar-se i agafar confiant-se amb les persones que ha de conviure més fàcilment, buscar alguna forma per comunicar-me amb ella si no tenim cap llengua en comú, i també aprofitaria per interessar-me en la seva situació i en com ha anat el seu viatge, per ensenyar-li el meu entorn i els pobles veïns i també perquè pogués aprendre alguna cosa de la meva cultura i llengua i jo de la seva.
També aprofitaria per fer alguna activitat amb ella durant el meu temps lliure els dies de cada dia.
En resum, deixaria una part del meu temps per ella, però no tot, aprofitant les estones lliures per aprendre i ajudar-nos mútuament, compartint experiències i buscant algun punt en comú.
Jo realment crec que per ajudar a una persona no és necessari deixar-ho absolutament tot per dedicar-te a ella, i molt menys si no la coneixes. El que sí que jo estaria disposada a fer és a ajudar-la i a acollir-la durant un temps concret fins que aquella persona es pugui valer per si mateixa.
Jo crec que tot això depèn de la situació tant de la persona per la qual has de deixar-ho tot o la teva situació. Perquè també crec que és molt diferent si deixes tot per una persona molt estimada per tu i que coneixes de tota la vida o fa molt de temps que no pas una persona que no coneixes de res. Jo crec que en aquest món hi ha molt poca gent que pugui ajudar d'aquesta manera deixant tota la seva vida i donant-se a l'altra gent sense conèixer-la.
Com han dit els altres companys, no crec que arribés a deixar-ho tot per a aquesta persona que es troba en un mal moment, però si que faria tot el possible i l'ajudaria encantada a adaptar-se i a que es sentís a gust a la seva nova llar. Al principi hauria d'estar més per a ella, però sense deixar els estudis, els extraescolars ni les aficions. Poc a poc ella escolliria el que li agradés i ja seria més independent.
Crec que el fet d'ajudar a una persona no significa haver de deixar-ho tot per a ella. És cert que ens hem d'ajudar entre tots, però crec que això no significa que haguem de compartir totes les nostres coses a una altra persona, és a dir, està bé compartir i deixar però fins a un cert punt. Així que per part meva seria un no, no estaria disposada a deixar-ho completament tot.
A mi sincerament crec que em costaria molt deixar-ho tot per una persona la qual no coneixo, encara que ho intentaria, dubto que finalment ho fes. No crec que el fet d'haver d'ajudar a una persona significa haver-ho de deixar TOT per ella, per aquests motius crec que jo no podria acceptar el fet de deixar-ho tot.