Debat entre alumnes i professors

Opino que les dues opcions són perilloses. Cambiar de país no és fàcil, i menys en la situació dels refugiats. Els que arriven en vaixell, arriven morts de fred, molts amb hipotermia, i fins i tot corren el risc de que el vaixell s'enfonsi.

Tot i així, estan en una situació tan difíil que jo també intentaria cambiar de país, però intentant prendre el camí més segur. Perquè començar de zero en un altre país, si tens la teva família al costat, és un luxe comparat amb la guerra.

Jo crec que el que tothom faria és fugir d'un pais no segur. Si et quedes en el país insegur tens moltes possibilitats de morir i la mort es el punt i final però si marxes d'un pais com has dit començes de 0 i aquest 0 esta ple de possibilitats que són millors que la mort, ja que la mort no et deixa cap possibilitat per començar res. Es per això que crec que quan un pais  no es segur tothom intenta fugir, sol o acompanyat.

Encara que em sigués molt difícil, ho deixaria tot i marxaria en un país segur per començar de zero ja que, si ens hi parem a pensar, viure amb por seria la pitjor opció, per mi clar.

No em quedaria en un país on penso que el meu destí és la mort i tota la gent que m'envolta es veu desesperada, per això preferiria deixar-ho tot per sentir-me segura i no m'importaria començar de nou. Això sí, intentaria no marxar sola i estar acompanyada de la família o algun amic.

En un primer moment crec que sens dubte em pasaria per la ment marxar i deixar-ho tot enrere. Després em preguntaria si sóc realment capaç de començar de zero amb tot el que això comporta. Crec que alguns dels factors que em condicionarien a l'hora de decidir serien si seguiria en contacte amb la meva família, tenir clar quin seria el meu destí i si tindira més persones al meu costat. 

En conclusió, encara que seria molt dur, crec que la vida és molt valuosa i cal intentar conservar-la. 

La opció més adequada per mi seria marxar, peró també seria la més dificil ja que no és fàcil deixar tota la teva vida enrere, els teus amics, la teva casa,.. per anar-te'n a un altre lloc i començar desde 0. Però evidentment, abans de morir, voldria marxar encara que per el camí del destí on volgués anar també estaria ple de perills. Començar desde zero seria impossible sense ua mica d'ajuda és per aixó que és necessari ajudar als refugiats. 

Personalment, jo marxaria a un país segur perquè, encara que costés deixar la família i els amics endarrere, sabria que marxar d'allà seria la millor opció per tenir dret a una vida digna i per poder viure amb tranquil·litat i sense tenir por que una bomba em caigués a sobre o que la meva vida no tingués uns nivells bàsics per sobreviure.

Jo crec, que el que faria seria marxar a un país segur i tornaria a començar de zero. Seria complicat ja que abandonar el país on has crescut com a persona i pensar que potser no tindràs contacte amb els familiars i amics, no és una cosa gens fàcil. Però, abans de morir jo tiraria cap aquest camí.

Així que ajudem als refugiats que arriben a Europa a que tinguin una vida més fàcil i es sentin segurs del lloc on han arribat.

Jo crec que miltes persones fugirien, les persones velles que estan a mort per l seu país no fugirien de ben segur prò si la gent jove que tindria ganes de començar de 0 i no morir.

El que faria jo, segurament, seria marxar a un altra país més segur, però el fet de marxar sola o abandonar a la meva familia em tiraria bastant en rere ja que sentiria bastanta culpabilitat al haver-los deixat i a més de no poder-los veure. Intentaria marxar amb algú com el meu germà i com més familiars millor.

Jo crec que és una opció molt complicada estàs atrapat de totes maneres en aquestes situacions però el que crec que jo faria posant-me en la pell d'aquestes persones seria marxar però no marxaria a qualsevol lloc i menys si has de cuidar dels teus fills i encara són petits. Miraria de trobar un lloc proper on algun familiar hem pogués socórrer i donar les necessitats bàsiques de qualsevol persona. Tot i la meva opinió crec que en aquests casos és molt difícil prendre decisions,

Bé, com tots els companys han respós, jo marxaria a un altre país on tingués la possibilitat de viure tranquil·lament i sense por. Tot i que marxar signifiqués arriscar la vida ho faria, ja que al meu país és probable que morís, així que preferiria intentar-ho, això sí, amb la meva família. No podria abandonar-los allà sabent que segurament no els veuria mai més i que moririen, que patirien i estarien en perill. Així, tot i que marxés, no em sentiria bé, ja que jo també ho passaria malament per ells.

Doncs jo, personalment, també marxaria del meu país d'origen ja que si aquest està en guerra i la situació va empitjorant i per tan, no és gens segura, la millor opció és fugir. També crec que és molt fàcil dir-ho però, quan realment està passant, molt difícil fer-ho ja que has de deixar enrere un munt de coses, com l'habitage, la família, la feina... i estàs amb la incertesa de no saber què passarà quan arribis a l'altra país el qual, esperes que sigui molt més seguir i t'acullin amb els braços oberts.