A classe hem vist aquest matí aquest breu, que va ser nominat als Òscars: http://es.wikipedia.org/wiki/Binta_y_la_gran_idea
A mi m'ha fet pensar que el desenvolupament no és només un tema de riquesa material... però que, a la vegada, l'element més important és l'educació i els vincles d'estimació, oi? Què us en sembla?
(Editat per Coordinació Àrea de Filosofia i Ciutadania - Missatge original enviat el dilluns, 23 març 2015, 10:34)
Jo crec que si no som nosaltres els que intentem cuidar el nostra planeta i lluitar per la solidaritat i per la igualtat de gènere , per contribuir al desenvolupament d'altres països i així destruir moltes de les barreres que fan que es manifesti la avarícia , l'egoisme i el materialisme entre nosaltres, ningú ho farà per nosaltres .
Sí que és cert Sufian: ara bé, com es fa per concretar el nostre compromís?
A mi em ve al cap ajudar amb l'educació a d'altres. Estem envoltats de gent que no estudia prou, que no es forma: animem-los... Mireu els vídeos que fem - alguns - al nostre centre: https://vimeo.com/channels/etvtalks
Jo també penso que el desenvolupament d'un país va més enllà de les riqueses materials. Perquè per moltes riqueses que tingui un país, si no hi ha educació o felicitat des del meu punt de vista encara li queda molt per ser un "bon" país. I a la vegada no em de confondre el tenir moltes riqueses i ser feliç.
Per exemple: a algunes regions d'Àfrica la població no té riqueses, però en canvi és molt feliç, per tant la nostra felicitat no depen de la quantitat de recursos que tinguem.
En conclusió, des del meu punt de vista, per mesurar el desenvolupament d'un país s'haurien de tenir en compte molts més factor que no pas la riquesa. (benestar social, educació...)
Jo estic d'acord amb tu en el fet que la riquesa d'un país no és la única cosa que s'ha de tenir en compte a l'hora de mesurar el seu desenvolupament, ja que, com bé dius, és molt important el factor humà.
Penso que un Estat per ser desenvolupat, a part de tenir en compte la seva economia, educació i salut, hauria de valorar altres aspectes com les accions socials, els valors morals entre la població, els ajuts als més desfavorits, la delinqüència, etc.
En definitiva, penso que el desenvolupament dels països s'hauria de reorientar i mesurar, entre altres coses, a partir de la seva pobresa i no a partir de la riquesa.
Això últim que dius Thalia, em fa pensar en allò que diuen els enginyers, que la resistència d'un pont s'ha de mesurar en el seu punt més feble. Mesurar el desenvolupament segons la pobresa i no la riquesa seria mesurar el desenvolupament d'un país segons la resistència o el desenvolupament dels sectors més febles de la població. Interessant...
Entre altres llocs, aquest video es pot veure a https://vimeo.com/60326863 .
Tot i que potser té millor qualitat aquí:
Quan vaig acabar de mirar el vídeo de la Binta estava bastant sorpresa.
Potser anomenem "països pobres" a aquells que no tenen prou diners o que, simplement, tots els que tenen van destinats a pagar deutes i despeses , però penso que els malanomenem "pobres" per referir-nos-hi en general. Segurament la Binta té raó, i, potser, la seva felicitat és superior a la nostra i això els fa més rics, com a mínim, com persones.
Estic d'acord amb el que comenta la Thalia: el desenvolupament s'hauria de mesurar en funció de la pobresa. Considero que la riquesa no és l'únic que s'ha de tenir en compte a l'hora de parlar de desenvolupament, hi intervenen més factors. Un d'ells és la dignitat, que comentàvem a la comunicació. No es tracta només que la gent pugui satisfer les seves necessitats materials, sinó que sigui respectada i tractada com es mereix.
Penso que l'educació és bàsica pel desenvolupament, ja que entre d'altres coses, ens fa créixer com a persones.
Trobo que l'educació i l'alfabetització són vitals pel desenvolupament d'un país, ja que si els joves no tenen els coneixements necessaris el futur del país estarà a les mans de qualsevol. És important dipositar les esperances en el progrés de l'individu per millorar el que, per el moment, és un laberint sense sortides.
Jo no estic d'acord amb en Roger. Per exemple: Cuba és dels paÏsos més alfabetitizats, i ni molt menys és dels més desenvolupats.
El vídeo tracta sobre la cultura, l'educació, l'alfabetització dins del territori africà. La manera en què es mantenen els seus costums i els seus valors van canviant, per exemple, en la llibertat que se'ls dóna a les dones, hi ha algunes que se'ls dóna més que a altres. En l'àmbit de l'educació i l'alfabetització, els nens tenen molt més desig d'aprendre, d'ensenyar, i això m'agrada molt, perquè aquests nens tenen moltíssim valor per fer-ho, ja que creuen en un futur millor.
La nostra felicitat no depèn de la riquesa, perquè a l'Àfrica hi ha molts països pobres que pateixen de la pobresa ,però estan feliç encara que no tinguin diners, per tant, la riquesa no seria la única solució per sobreviure dins d'un territori, també s'ha de tenir en compte altres factors com l'educació etc.