Fòrum de debat entre alumnes (obert)

Jo penso que per evitar l'abandonament escolar, tant els pares de l'estudiant com les institucions que regeixen el sistema educatiu tenen molta feina a fer.

Primerament, com que moltes vegades el problema ve causat per l'actitud de l'alumne, crec que és obligació dels pares inculcar al fill una sèrie de valors des de ben petit (com ser respectuós,escoltar,etc...) i d'incentius perque pugui tenir un bon rendiment acadèmic.

És important fomentar una certa autoestima en el jove, ja que si es percep a si mateix com un mal estudiant o un inepte, o s'enfonsa quan ha d'enfrontar males notes o suspensos, és realment difícil que acabi evitant el fracàs escolar.

La motivació també juga un paper molt important i des de tots els àmbits s'ha d'intentar animar a l'estudiant, especialment en els mals moments que tota persona passa quan es té un objectiu a llarg plaç ( per l'obtenció del títol, són varis cursos i poden passar anys).

I sobretot ajudar-lo quan es trobi en dificultats, ja siguin problemes psicològics, problemes intel·lectuals, transtorns d'aprenentatge,etc...

Per resumir el tema, i sobretot quan es parla de famílies que estan en el llindar de la pobresa, trobo indispensable que existeixi a cada país una educació pública de qualitat, des de la llar d'infants fins a la universitat, ja que si no és d'aquesta manera, no podrem garantir l'oportunitat d'estudiar i d'ascendir socialment a persones de pocs recursos econòmics, i llavors, només podrà estudiar qui tingui el capital suficient i no qui tingui millor currículum acadèmic. 

Jo crec que la gent deixa els estudis perquè no sap realment fins a quin punt li poden servir. Penso que s'hauria de fer veure als nens des de ben petits que és necessari tenir una formació pel dia de demà.

D'altra banda també crec que un dels factors que perjudica molt al tema, és veure que gent sense cap mena de formació ni esforç previ s'està guanyant molt bé la vida fent realities a la televisió o penjant videos de riure o qualsevol cosa d'aquestes. Aixó fa que els nens es preguntin si de veritat cal passar per l'escola si després pots tenir un sou tan bo o més que una persona que ha estudiat molt. I només per penjar videos o sortir a la televisió per parlar i criticar. 

 

Jo sempre he pensat que en els temps en que ens trobem els estudis són l'única cosa que ens queda als joves que volem trobar una feina per nosaltres mateixos, per tan des de ben petits ens haurien d'anar mentalitzant de lo important que són els estudis.

Personalment crec que una societat amb més estudis pot supososar un avenç, tan a nivell economic com social així que ja sabem que ens toca.

 Segons la meva opinió, els joves, en general, no estem prou conscienciats de la importància que poden, i segurament tindran, els nostres estudis en un futur. Per evitar el fracàs escolar s'hauria d'insistir més, tan a casa com a l'escola, en la importància de disposar d'una bona formació. 

Sé que, tot i que cada cop s'estigui potenciant més, no és fàcil d'aconseguir.

Jo crec que avans es veia molt més pràctic deixar els estudis i anar a treballar a la construcció, a una empresa familiar... I molts joves obtaven per aixó ja que veien una manera molt més ràpida de guanyar diners que no pas estudiant, treient-te un títol universitari... I per aixó s'obtava per aixó. 

Jo crec que aquest fet és aïllat de l'educació (tant escolar com a nivell de casa). És més un fet de la personalitat de cada un. No han d'anar mai relacionats el fet de que la teva família no hi hagi títols acadèmics i que per aixó tú tampoc en vols cap. Tots sabem que s'han donat casos en que el fill s'ha tret un títol universitari i els pares només tenien els estudis obligatoris ( cada vegada més) o a l'inversa, que els pares tinguin titulació i el fill no. 

Crec que es barregen i es fan esereotips, que l'educació i el nivell educatiu de cada individu depen de la seva personalitat, però no té perqué anar relacionat amb el seu entorn familiar.

 

Jo crec que les noves generacions estan acostumats que tenen les coses que volen amb més facilitat que abans, això fa que no tothom valori de la mateixa manera l'educació i per tant aquells que no ho fan estan perden oportunitats de cara al futur no valoren el que tenen. Això no hauria de ser així perquè sempre va bé aprendre més coses i s'hauria de potenciar l'idea d'estudiar per un futur millor.

L'abandonament escolar fa augmentar el risc d'atur i la pobresa. La solució del problema hauria de ser la següent: la societat hauria de vetllar per els joves i fer que tinguin una motivació per continuar estudiant. Però, això no és tant fàcil ja que hi influeixen molts factors externs.

Les persones que neixen en entorns desafavorits reben menys estímuls i recursos per el seu desenvolupament que els infants de famílies amb recursos.

La prevenció és molt importnat per evitar el patiment dels infants i impedir posar-los en situació de risc de pobresa i marginació social a mesura que es facin grans.

S'hauria d'augmentar la inversió publica en educació, i reforçar els sistemes de detecció, i intervenció, per exempla; serveis socials, caps, centres oberts, dels infants i edulacents que presentin simtomes de mancances.

 

La raó per la que diuen que Espanya (incluint-hi Catalunya) està poc desenvolupada és perquè la educació està retrassada respecte a altres països d'Europa, i només cal mirar les dades per a donar-nos compte. Per a que el nostre país avanci, cal millorar en aquest aspete, augmentant el pressupost a l'educació (i reduïnt a altres coses que son menys útils: esglèsia, artefactes de guerra...), i aconseguir que les dades no siguin tan pèsimes.

L'educació és important perquè et pot donar recursos per construir el teu propi futur. Entre més estudis tinguis més possibilitats tens de tenir un treball adaptat al teu nivell.
La solució seria invertir més diners en l'educació i fer-la més accecible per a les persones amb baixos recursos.