The Independent va publicar fa poc això: http://i100.independent.co.uk/article/welcome-to-the-happiest-country-in-the-world--x16jDbaygb
El document té més de 150 pàgines, i és a http://worldhappiness.report/wp-content/uploads/sites/2/2015/04/WHR15.pdf
Amb tot, penseu que la felicitat és un bon criteri en relació al desenvolupament?
Jo crec que si xavier perque els diners no ho son tot en aquesta vida, els diners no donen la felicitat nomes milloren la qualitat de vida.
Penso igual que la Binta (la del documental) la majoria de paisos "pobres" son mes feliços que de "rics"
Perque lo poc que tenen ho valoren molt, gran exemple a seguir per a la vida!
Opino que la felicitat determina l'estat en que es troba el país, és a dir, si l'educació, la sanitat i qualsevol altre factor està en unes condicions favorables, la gent del país estarà a gust i es sentirà bé. És cert que la felicitat és abstracte, que pel fet de tenir-la no podràs comprar o tenir més coses, però si que et farà veure les parts positives de la situació.
Potser si enfoquéssim la manera de viure d'una forma diferent, milloraria. No enfocar-ho tot en la riquesa o la pobresa, sinó en la felicitat. Si enlloc de obrir la tele i veure gent barallant-se o cridant veiéssim gent rient, contenta, feliç, potser viuriem millor, amb més qualitat de vida. Amb tot considero que si mesuréssim el desenvolupament a partir de la felicitat, aquest canviaria notablement, ja que en els països desenvolupats sempre busquem més, mai estem contents amb el que tenim, ens costa molt ser feliços.
Jo crec que sí. A l'hora de decidir el nivell de desenvolupament d'un país, no només s'haurien de tenir en compte els diners, l'educació i la salut. S'hauria d'esbrinar si realment la gent és feliç i se sent bé.
Estic d'acord amb l'Enric en el fet que en els països desenvolupats sempre volem més i mai estem satisfets. No sabem valorar el que tenim.
Estic totalment d'acord amb les respostes que heu donat; jo també penso que la felicitat és un bon criteri pel desenvolupament, però creieu que en el món actual ho podem evaluar així?
Si haguéssim d'analitzar el que realment ens agradaria per un futur, estic totalment d'acord amb el que heu dit a les respostes anteriors, però en la meva opinió, trobo que en el món actual on vivim el major valor, malauradament, el té els diners, ja que sembla ser el factor més important, és com si tot depengués d'ells... Alguns exemples en serien:
- L'educació: els països pobres tenen manca d'ella.
-Salut: les persones pobres són molt més propenses a patir gana, malalties... Per la causa que no poden dur a terme una bona salut.
Tot i això, és un present que esperem canviar al futur, gràcies a les organitzacions intergovernamentals, com per exemple l'ONU, sempre i quan el món intervingui, nosaltres.
En conclusió, si tornem al tema de la felicitat, penso que és un bon criteri pel desenvolupament, ja que és un factor que de ben segur augmenta la qualitat de vida dels éssers humans, resultat d'un millor desenvolupament humà.
Jo trobo que es molt important la felicitat pel que fa al desenvolupament d'un país, però tot i això, tal i com ha dit l'Aleix, en el món en el que vivim la felicitat no té cap valor. Tot i que en un futur s'hauria d'intentar potenciar, perquè un país feliç pot ser molt més eficaç, ja que la gent està més contenta i més disposada i per tan treure un rendiment molt més bo, tan en cada família, com alhora de treballar.
Jo penso que la felicitat podria ser un punt clau per al desenvolupament. Sembla com si hagués d'anar lligat. Si ets feliç, estudies millor, treballes millor, experimentes amb més ganes...
Un treballador que sigui valorat, recompensat i té unes bones condicions laborals, estarà més content i, per tant, més feliç i produirà més i ajudarà tan en el seu propi desenvolupament com el de l'empresa.
La felicitat també és un bon criteri per mesurar el desenvolupament d'un país, ja que la felicitat depèn i inclou molts conceptes com el benestar, que dins d'aquest s'inclou que totes o gairebé totes les necessitats estan cobertes.
Malgrat això, el que passa és que hi ha moltes persones que no són felices amb el que tenen tot i que tenen més del que mereixen, però també hi ha moltes persones que són felices tenint molt poques coses i no gaires necessitats cobertes.
En conclusió, la felicitat és un bon criteri per mesurar el desenvolupament (sense tenir en compte alguns aspectes), perquè ser feliç és el que s'ha de tenir en compte per sobre de tot.
Considero que sí que la felicitat és un bon criteri, però que és molt subjectiu aquest terme i seria ben díficill de medir, i és que també depèn de la persona, les circumtàncies i dins i tot, el dia. Cal recordar que tots tenim una visió del món ben diferent.
Eatic amb total acordad amb l'Alejandra, ja que també opino que aquest concepte es massa subjectiu per avakuar un país.
No hi ha cap valor matemàtic per saber si una persona es feliç o no. La felicitat es molt subjectiva. Qualsevol persona pot ser feliç, sigui ric o pobre.
Sí, perquè a l'hora de saber el nivell del desenvolupament d'una país, la felicitat és un dels criteris claus per saber-ho, ja que amb això, podríem saber com se sent una persona depenent de les circumstàncies en que es troba.
La felicitat seria un bon criteri de desenvolupament però no el més important.
Desde el meu punt de vista, la felicitat d'un país si que és important i que si que te a veure en relació al desenvolupament, però el nivel de felicitat que tingui un pais, es insuficient per dir si aquest, es desenvolupa o no..
jo crec que si perquè, fins ara, els indicadors de desenvolupament humà abasten índexs molt objectius i generals, que conformen una estadística molt freda. Però no només cal fixar-se en els aspectes materials, sinó també pensar en el benestar de cada persona i el que aporta a la societat, ja que aquesta no comporta només un conjunt de persones, sinó que comporta a vincles més forts.
Jo crec que si. Tot i que molta gent pensa que els diners donen la felicitat, jo crec que no. Una persona pot tenir molts diners i ser infeliç o a la inversa.
Imagina’t un país en el que tots els habitants fossin feliços, per molt pobres i subdesenvolupats que siguin, i no tinguessin cap altre país més ric per a observar. Els propis habitants considerarien que tenen el millor desenvolupament i no canviarien la seva situació. Per això, personalment penso que és un bon criteri en relació al desenvolupament, però té un problema i es que no és pot donar un valor numèric.