Podrieu de cop i volta anar a viure en un altre indret del mon totalment diferent a que vosaltres coneixeu per un temps nomes per viure una aventura?
Jo considero que al principi potser em costaria adaptar-me als canvis, però que, amb el pas del dies, m'acabaria acostumant fins a arribar a sentir-me com si estigués a casa meva.
Jo penso igual que l'Anna, i crec que al principi em sentiria com fora de lloc, però poc a poc m'aniria integrant fins a arribar a ser un més d'aquell lloc.
Personalment, no crec que pogués anar-me'n, de cop i volta, a un país llunyà al meu, on els costums són totalment diferents i on no hi conec ningú. Però és cert que si em cridés molt l'atenció l'aventura que hi aniria a realitzar, suposo que acabaria anant-hi, tot i que em costaria molt adaptar-me a la nova vida.
Bones,
Crec que anar a viure de cop i volta en un altre indret del món totalment diferent d'on visc ara em seria força difícil però no impossible, ja que, tot és acostumar-s'hi. També cal dir que si només és durant un temps i per viure una aventura encara m'atreviria a anar-hi perquè viure aventures és essencial per adquirir noves experiències i a més a més s'aprenen noves coses, noves cultures, noves activitats, altra gent... I tot això són aspectes molt positius per a una persona perquè així no et quedes estancat en un mateix lloc.
Hola!!
Jo penso que podria anar en un altre lloc del món totalment diferent al que estic acostumada a viure però estic d'acord amb el què han dit els meus companys de que al principi seria molt difícil acostumar-m'hi. Però com diu la Lídia, res és impossible i per aquest motiu jo també ho intentaria perquè sempre està bé, de tant en tant, fer un canvi d'aires i de passada viure una nova experiència amb noves persones i un nou ambient.
Crec que primer de tot, seria difícil marxar a un indret del món sense conèixer ningú. Llavors un cop allà adaptar-se a les costums i a la cultura seria difícil segurament, però amb el temps al final t'hi adaptaries i podríes viure-hi bé.
Seria molt dificil la veritat, pero al final acabaria adaptan-me a les costums, a les persones, pero jo si que podria, i és més ho faria.
Si, es qüestió de saber adaptar-se. Jo per exemple he canviat de viure a Mèxic a viure a Catalunya que és un canvi molt gran però m'he pogut adaptar molt bé.Voler és poder!
Depenent del temps sobretot. És una cosa difícil, un canvi molt radical, però estic segur que al final m'acabaria adaptant. Podria ser una cosa molt divertida i una gran eperiència.
Jo penso que un canvi així de cop i volta seria difícil per mi. Però una vegada t'adaptes al país, a les costums i a tot el que pugui influir, llavors les coses canvien i ja és més fàcil viure en un lloc llunyà al teu. Així que, amb esforç, per adaptar-se i acostumar-se, es pot.
Opino que tot és saber de quina aventura es tracta.
Sense cap dubte aniria fora d'Espanya per veure la cultura d'altres països, els llocs més emblemàtics... I si em parlessin d'anar fora d'Espanya per ajudar a la gent que ho necessita, com per exemple: a la gent que es troba en mig d'una guerra, no ho negaré, també diria que sí.
Però alhora, hi ha inconvenients: els diners per anar de viatge, l'idioma que deus aprendre, el permís dels teus pares (si ets menor), les vacunes necessàries...
Per tot això, sí que hi aniria, però només si tingués els recursos per fer-ho.
Sí, però al principi no seria fàcil tot i que, la nostre edat és perfecte per viure aventures, conèixer i experimentar. A més, no tenim obligacions familiars. Per tant, som més lliures.
Penso que el primer que hauria de fer aquella persona és estar segur del pas que vol fer, i anar a viure aquesta aventura. Però crec que també és complicat un cop arribat allà saber-te adaptar a la cultura del país que hagis escollit, segurament seria difícil però s'hi acabaria acostumant a la cultura, les tradicions, les costums, etc.
Si fos per pròpia voluntat, me'n aniria encantada perquè és el que jo vull. Per l'altra banda, si jo no ho vull, doncs no. Jo no podria anar-me'n ara mateix a viure en un altre indret del món amb unes altres costums i creences i menys anar-hi jo sola. Una altra cas seria, però, quan hi has d'anar sota obligacions o tens un motiu que t'hi obliga. Si fos així, doncs, no tindria elecció i seria el que em tocaria.
Holaaa!!!!
Jo penso igual que l'Aura, si tu marxes perquè vols , es perquè t'ho has penasat i descidit molt bé, costarà adaptar-te ja que els canvis així costen molt però canvies perquè tu vols, i no perquè t'obliguen, si t'oobliguen a canviar tota la teva vida i et porten a l'altre punta del món tot sol, soposo que t'adaptes seguint els teus instints , però estic segura de que almenys a mi em seria molt i molt díficil.
Fins demà !
Potser em costaria una mica marxar de cop i volta, però crec que seria capaç. Reconec que al principi em seria difícil adaptar-me a un nou estil de vida (conèixer gent nova, nous costums...), però al final m'hi acostumaria.
Hola!
Sí, jo també crec que sí que és possible, però lo més important és saber adaptar-se en el medi en què et trobes. De fet jo he viscut aquesta aventura, i he sigut capaç d'adaptar-me. És veritat que costa una mica, però amb temps t'hi acostumes.
Jo crec que si que podria, al principi potser em costaria acostumar-me a altres costums i altres horaris, però sempre és bo viure noves experiències. Però hi ha un factor que és molt important, si és una decisió en què hi estàs d'acord sempre al principi les coses van millor i t'ho mires amb uns altres ulls, en canvi si hi vas per força o no t'agrada el destí tot comença més malament i costa estar bé i voler-te acostumar.
Al principi seria difícil, però jo estaría encantada d'anar a passar una temporada en un indret del món ben diferent. Tot són noves experiències que ens poden servir pel dia de demà, m'encantaria veure cultures totalment diferents a la nostre i veure llocs increïbles. Si, al principi costaria, però només es viu una vegada, a què esperem?
Jo crec que em seria molt difícil si fos per obligació o necessitat, ja que deixar-ho tot enrere em seria molt i molt difícil. Si fos només per un temps, encara tindria els ànims de pensar que aviat podria tornar a casa, però per una llarga temporada, crec que ho passaria força malament. Però si fos perquè jo vull, perquè vull anar a viure una aventura, no em comportaria cap problema, em costaria adaptar-me però tot allò que es vol es pot i m'acabaria adaptant.
Jo crec que em seria molt difícil si fos per obligació o necessitat, ja que deixar-ho tot enrere em seria molt i molt difícil. Si fos només per un temps, encara tindria els ànims de pensar que aviat podria tornar a casa, però per una llarga temporada, crec que ho passaria força malament. Però si fos perquè jo vull, perquè vull anar a viure una aventura, no em comportaria cap problema, em costaria adaptar-me però tot allò que es vol es pot i m'acabaria adaptant.
La veritat és que m'encantaria, possiblement seria una experiéncia d'adaptació molt forta en la que no compartiria els costums, o sí... Però jo penso que cap cultura és dolenta que totes són diferents i l'objectiu de saber-ne l'existència és comprendreles i respectar-les.
Jo no podria, ja què tots els meus projectes de futur serian anulats automàticament.
Jo podria fer-ho, però, seria molt difícil ja que és un lloc on no vaig veure pas i on no coneixo cap persona, però amb el temps s'anirà adpatant-se i acostumant-se coneixent gent nova, llocs del territori, tradicions etc.
Jo crec que això depèn de cadascú, és a dir, de la personalitat o la capacitat de la persona en habituar-se. Jo per exemple que soc molt curiós, no em seria cap inconvenient anar a viure a un d'aquests indrets i més si fos per treball o qualsevol cosa d'aquestes.
Jo crec que si podria i m'encantaria, encara que em costaria perqué deixar algú costa i porta temps.
Seria molt dur, ja que anar a un lloc on no coneixes a ningu té que ser dificil, ja que al estar acostumat al teu ambient és difícil adaptar-se a un lloc al que no pertanys. Però tot i les dificultats penso que acabaria donant els seus fruits, ja que te que resultar molt satisfactori conéixer nous ambients i nova gent.
Depèn del temps i les persones que estiguin amb mi, jo crec que si podria i m’agradaria molt, ja que m’agraden bastant les aventures i seria genial fer-ne una algun dia.
Jo si Awa i t'argumentaré la meva resposta amb aguments coherents i filosofics. La veritat es que tothom creu que està a Catalunya com a casa però amb tant de món que hi ha, no hi hauria un lloc que encaixaria més amb nosaltres? Jo crec que si per que si no som aventurers i interpits no som res, no s'ha de ser conformista, s'ha de buscar un lloc on siguem feliços. Visca l'aventura. At, el company de classe de 1er de Bat del Salvador Espriu, en Marc Martín Sánchez.
Per mi els canvis són molt dificils, pero encara que sigui així les persones ens acostumem fins i tot a les coses mes dificils o dolentes..
A mi em faria molta il·lusió, ja que seria una molt bona oportunitat per conèixer gent nova i noves cultures. Tot i que al principi em costaria adaptar-me.
Jo crec que tot depèn de moltes coses. Per exemple, una aventura com aquesta si la fas amb la família o amics es pràcticament molt més fàcil de adaptar-se. També depèn el lloc on hi vagis; no és el mateix anar a una ciutat on tens els mateixos recursos que estar en una civilització totalment diferent.
Personalment m'agradaria provar-ho sempre i que al cap i a la fi m'ho acabi passant bé.
Jo crec, personalment, que no podria arribar a un lloc on tot és diferent, no parlen el mateix idioma, tampoc tenen les mateixes costums i encara menys viuen de la mateixa manera que ho fem nosaltres (poder fan els àpats a diferents hores). Reconec que si l'aventura fos especial per a mi, m'endinsaria a recórrer nous llocs. Tardaria bastant a adaptar-me i necessitaria l'ajuda d'alguna persona.
Això si, pot ser una experiència molt xula, i és per això que m'agradaria provar-ho, però a un país no gaire llunyà del meu.
A mi m'agradaria anar-hi, però només si fos de forma voluntària i no per necessitat. Estaria bé aprendre una nova cultura, una nova llengua, una nova costum ... etc. a més, seria una experiència personal molt enriquidora i interessant.
Jo crec que sí, el principi potser em costaria però al final m'acabaria adaptant, a més a més també està bé conèixer altres cultures i llenguatges, crec que és un aprenentatge diferent que també t'ensenya a sobreviure per tu mateix sense l'ajuda de ningú fins que no trobes a algú del país que et pugui ajudar amb la llengua i el treball.