La meva reflexió envers el tema que s'exposa a la jornada de filosofia la vàrem debatre fa poc amb els companys de classe, i fins aleshores em ronda pel cap. Des de sempre els humans ens entestem a respondre les preguntes de PER QUÈ, QUI, QUAN, ON...?
Hi ha persones que diuen jo simplement visc, no em pregunto res. Però és realment possible no arribar mai a preguntar-se sobre el com de l'existència de l'ésser humà?
Això que dius de "jo simplement visc", em recorda al Carpe Diem.
És normal que tothom alguna vegada s'hagi preguntat d'on ve, ja que un en vol ser conscient d'on venim, i com eren les persones abans. Dintre de tot, és cultura també.
El fet és que som éssers que se'ns distingeix dels animals per la raó, així que d'alguna manera o altre, acabaríem preguntant-nos a nosaltres mateixos el perquè de la vida.