Quan ens van presentar el tema a classe, abans de veure el documental, donava per suposat que les fotografies no mentien ni podien arribar a fer-ho, això d’entrada...perquè si penses una mica més ja ets conscient de la manipulació que hi pot haver.
Un cop havent vist el documental, el vaig trobar una mica estrany, la música que l’acompanyava i tot plegat no era del meu gust. No obstant, en cap moment em vaig posar nerviosa, les imatges manipulades que anaven sortint les trobava divertides i vaig quedar impressionada. Impressionada per les falsificacions, els fotomuntatges, els palimpsestos, la falsa realitat, les manipulacions,...quantes coses que es poden fer amb les fotografies!!! –vaig pensar-. Quan encara no havíem acabat el documental hi van haver parts que jo me les anava creient, no sabia si eren certes o no...fins que la companya del costat em va prendre per tonta per anar-m’ho creient. Semblava que estiguéssim veient un documental futurista.
“F de Fontcuberta” em va fer adonar que d’una imatge molt simple podem arribar a crear la imatge més fascinant del món. Es nota que és un documental ben trobat i treballat. Em va agradar poder-lo mirar a classe i després comentar-lo una mica, també va ser una bona eina per introduir-nos a la jornada.