Debat entre alumnes i professors

Jo entenc que les fotografies ens permeten conservar una memòria visual d'allò que hem percebut com imatge... però no tinc cap dubte que no és "la" realitat, només n'és una part.
Ja m'ha passat més d'una vegada que algú que veu una foto que he fet i en treu unes conclusions completament recreades a la seva ment, sobre la imatge que li he enviat.

Està clar que, quan pengem una foto a una xarxa social, som conscients que l'estem compartint amb tothom qui la pugui veure, però aquest no és l'únic objectiu que perseguim, ja que les fotos que pengem habitualment són seleccionades per mostrar el que volem, la nostra idea de bellesa. Això ho podem aconseguir a partir de les imatges perquè mai podran mostrar la realitat, simplement en són una còpia.

Quan exposem una fotografia d'un paisatge, per exemple, busquem aquella que sigui més sorprenent. En canvi, quan en pengem una de nosaltres mateixos, el que pretenem és semblar joves i afavorits i, per tant, mostrar una idea de nosaltres allunyada de la realitat.

Interessants preguntes. El meu treball de recerca anava concretament d'això. I el que vaig poder descobrir va ser el fet de que el humans anem a un país i compartim les imatges a les xarxes socials, però no compartim les que per nosaltres són més boniques, sinó que compartim aquelles que permeti als nostres amics identificar de forma immediata i a l'instant del lloc on hem viatjat. I aquests indrets on ens fem una foto i després com a comentari posem "Jo també hi era" s'acaben convertin en tòpic. Alguns exemples són: la Torre Eiffel, l'Estatua de la Llibertat, el Cristo Redentor. I el que és encara més interessant és que aquests tòpics, els portem incorporats a la nostra ment com a begatge visual des de ben petits, i ara amb les noves tecnologies fa que aquest tòpics donguin la volta al món de forma més ràpida i que per tant encara hi hagin més gent que els conegui. 

Les fotografies són els records que volem mantenir-los presents perquè han sigut moments importants en la nostra vida. A part, estic d'acord amb el que ha dit l'Anna Vilarrubias i la Maria Barceló ja que nosaltres pengem a les xarxes socials o ensenyem una foto amb la finalitat de voler compartir un record.

Os adjunto un enllaç d’una pàgina web d’un bloc d’una fotògrafa on en parla d’aquest tema:

http://www.susanam.com/bloc/2013/09/04/i-perque-fem-fotos/ 

Crec que avegades sembla que hi hagi gent que prefereix fer una fotografia d'una posta de sol que no pas veureu en directe amb els seus própis ulls. És veritat que tothom vol reflectir el que veu amb una fotografia per a recordar el moment per a que aquell instant perduri per a tota la vida. Però alguns no fan realment una fotografia al que ha passat, avegades pot ésser que hagis discutit amb la teva família per exemple i surtis amb un somriure que fagis emblar que era un bon moment, quan realment no ho era. Per això hem de fotografies sinceres, per a recordar el que realment va passar i no el que queda més bónic.

Ostre... Hi ha tantes fotos a les xarxes....!
Hi ha tantes com persones, i més... La fotografia és compartir mirades:

I trobes coses com les imatges relacionades amb un fotoreporter de guerra!, comhttps://www.google.es/search?q=James+Nachtwey&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwji8pWU0MfJAhVB1RoKHUoWAPYQ_AUIBygB&biw=1408&bih=729 - És la veritat?

 

He llegit tots els comentaris i la veritat és que tot el que dieu és realment cert.

Fent referència al comentari d'en Marc Martín, penso molt igual que ell, ja que en molts moments es prefereix capturar un instant amb la càmera de fotografiar per tal de tenir-ne un record, que no pas gaudir allò que està succeïnt amb els nostres propis ulls, cosa que trobo que és un error, ja que no és el mateix mirar les coses per l'objectiu de la càmera que amb els propis ulls i encara que no ho sembli, crec que estant tant pendents de fer fotos ens perdem el que realment passa, el que realment és bonic, ja que la càmera no abasta tota la situació. Per això, com molts han dit abans, l'únic que es pretén fer amb la càmera és tenir un record d'allò que volem, allò previament seleccionat i estudiat, ja que sempre solem buscar el més bell o si és una foto nostre buscarem quedar atractius, amb un bon somriure i amb la millor de les nostres cares.

S'hauria de ser més espontani i gaudir de les coses amb els ulls, no amb els ulls de la càmera. 

Personalment, quan fotografio algun lloc o alguna cosa ho faig simplement pel plaer que em porta recordar aquell moment quan ja ha passat un temps. No busco un lloc concret, ni que la imatge sigui molt bonica, sinó que, la imatge estigui formada per elements que a mi em transmetin emocions i pugui tenir la sensació de reviure aquell moment. És cert que quan viatgem sempre ens fem les fotos al costat dels monuments més emblemàtics per poder dir, jo he estat aquí! com diu l'Anna Vilarrubias, però també opino que, aquestes fotografies estan bé per fer-les públiques a la xarxes socials i que la gent pugui veure on has anat, malgrat això, crec que les fotografies serveixen per recordar sentiments i que, a un mateix, li pot crear més afecte una foto borrosa feta quan queia la càmera o el mòbil que una foto enquadrada perfectament en el moment perfecte, per tant, quan pengem una foto crec que el que volem és transmetre emocions.

El que busquem quan fem una fotografia és i sempre serà relatiu. Per això aquesta es pot classificar en múltiples categories –pot anar des de la paisatgística fins a la selfie al mirall–. N’hi ha que, a partir d’una fotografia, intenten compartir els sentiments que aquesta els transmet. D’altres només volen likes i popularitat, o simplement “xulejar” d’algun element destacat de la foto. Relativa és, a més, la fotografia en sí: només cal escoltar les persones que diuen “aquest és el meu perfil bo, posa’t aquí” o “la il·luminació no m’agrada, moguem-nos fins que trobem la correcta”. 

Tot depèn de la persona, de la seva manera de ser i de fer. Jo sóc una persona molt activa a les xarxes socials i, sobretot a l’Instagram, m’agrada penjar fotografies de tot tipus que transmeten diferents emocions i fan reflexionar, acompanyades d’escrits expressant el meu punt de vista, la meva opinió, o simplement escric una frase cèlebre que encaixa a la perfecció amb el que es representa a la fotografia. També, però, sóc molt selectiva: no sóc gaire de sortir a les fotos, sinó que prefereixo fotografiar als altres que sí que volen sortir-hi. Vaig acompanyada, sempre que faig alguna excursió o viatge –més freqüentment la primera opció– de la meva càmera, a la que ja fa molts anys que estic enganxada, i capto moments bonics, que posteriorment al mirar-los em facin reflexionar, no només en aquell dia, sinó que a més a més em porten a pensar en el per què d’aquell paisatge, el per què d’aquella persona que hi surt sense voler, el per què d’aquella posta de sol o d’aquella rosada regalimant en la superfície del vidre d’un cotxe. I tinc mil fotografies que podrien ser publicades, però prefereixo guardar-me-les per mi mateixa, ja que ningú entendria, ni que ho expliqués mil i una vegades, l’emoció i la impressió tan especial que em transmeten.

La fotografia té usos i usos, intencions i intencions. Sempre serà per a uns el que no serà mai per a uns altres, és una forma d'expressió i/o una manera de mostrar i lluir diferents "qualitats" i, sobretot, avui en dia, generalment útil gairebé sempre per al postureig.

 

La fotografia cada vagada més ha anat adquirint més pes a la nostre societat. Les imatges actualment tenen molt de significat i gaire bé podriem dir que amb tantes imatges que es perceben podriem prescindir de les paraules. Estem inmersos en una societat audiovisual i estem més acostumats a llegir imatges que a llegir textos. La captura de la imatge del moment, bé sigui una posta de sol, com un paissatge, com un monument d'una ciutat de seguida es vol compartir. Estem inmersos en una societat de la inmediatesa i de fer tot allò que es volgui al moment. El mitjà idoni per fer-ho són les xarxes socials. Ara bé, tot dependrà de cada persona i de l'educació que hagi rebut envers les noves tecnologies i l'interès que pugui tenir de preservar la intimitat de la seva vida.

Actualment, la majoria de gent que penja fotografies a les xarxes socials, ho fa per mostrar a tothom com és, el que fa, on va... És a dir, com algú ja ha dit anteriorment, per postureig.

És cert que molta gent també penja imatges originals, on es veuen paisatges o llocs bonics, per considero que la gran majoria el que volen aconseguir es la popularitat.

Sé que pot haver-hi molta gent que tant sols volen mostrar el que apareix a la fotografia per així poder compartir amb la resta del món un lloc o qualsevol cosa que a aquella persona li agrada, però generalment no crec que sigui així.

Sóc dels que creuen en el poder de la imatge (tant o més que el de la música). Llevar-se al matí i anar fins a la porta i veure tot d'imatges que et transmetin quelcom especial, que et motivin i que et facin venir ganes de menjar-te el món, és una sensació meravellosa. Els que  sapigueu de què us parlo, m'entendreu. Als altres us ho recomano fermament, us canviarà el dia a dia!

Jo no sóc capaç de dir perquè cada ésser humà decideix fer una determinada foto. Pot tenir moltes raons, per exemple: una foto pot ser el treball del fotògraf, l'arma de l'activista, el detonant pel somiador o el reportatge del periodista...

Però a nivell personal sí que em veig capaç de respondre la pregunta.

Per què faig fotos?

Per mi, la resposta és fàcil: perquè arribarà un dia que la meva riquesa seran els meus records. Fins al moment, toca omplir la bossa amb tot el que puguem: experiències, amistats, aficions, creacions, llocs, somnis...

Faig fotos perquè un cop feta la foto, puc passar pàgina i anar a per una altre experiència, però amb l'extrem superior dret doblegat per poder-hi tornar quan vulgui!

 

Fent referència a la pregunta què volem compartir quan les pengem a la xarxa social, crec que també hi ha moltes raons per penjar una determinada foto i que no ens acabaríem de posar d'acord. La realitat però ens diu que una gran quantitat de gent decideix penjar fotos només per dir que ell hi era i tu no, que ell ho ha viscut i tu no, i que si li regales un like t'estarà molt agraït (està clar que durant tot el procés el senyor Zuckenberg s'està forrant, però això ja ens portaria a un altre tema que ens seria tant o més complex que aquest, la seguretat i privacitat).

No podem oblidar-nos que també hi ha un petit col·lectiu que decideix penjar fotos per canviar coses, per començar revolucions i per donar a conèixer problemes globals, des d'aquí les meves gràcies a tota aquesta gent. 

Jo crec que les raons per les quals fem fotos són molt variades, però les més evidents són: per publicar-les en una xarxa social i fer-li entendre a tots que estàs molt bé o que has viatjat; i per guardar un record físic i perdurable d'un moment específic o especial per a la persona que fa la foto.

quan fem una foto d'un lloc o paisatge és perquè ens agrada aquell paisatge, ens fa sentir agradable. En internet podem trobar un munt de imatges de eclipse, de postes de sol, paisatges bonics, però quan aquella mateixa foto ho fem nosaltres ens sentim originals, és com una experiència pròpia. I desprès alguns també ho comparteixen amb els amics perquè ho comentin, donin la seva opinió sobre la foto... Fem fotos, amb família, amics, coneguts per tenir un record d'aquell moment, d'aquell amic o amiga, d'aquell moment amb la familia tots junts i feliços. I aqui us deixo un link on tambè parlen sobre aquest tema. http://www.joseatorralba.com/sesiones/comunion-sesiones/por-que-te-haces-fotos/

Quan faig una foto suposo que el que busco és captar un moment en el que sóc feliç o simplement un moment que voldré recordar el resta dels meus dies. Però tot i així penso que mai hem de viure darrere una càmera, perquè al cap i a la fi el que emociona o el que et fa sentir és veure les coses en directe, no darrera una pantalla.

Jo sóc d’aquelles que moltes vegades no faig fotos de coses que m’impressionen, però perquè penso que no val la pena perdre’t aquell moment buscant la càmera, o desbloquejant el mòbil sinó que és molt millor viure en aquell precís instant.

Pel que fa a les xarxes socials, hi pot haver mil i un motius pels quals la gent penja les seves fotografies. Hi ha gent que ho fa per transmetre la seves opinions sobre diversos temes, o per intentar mostrar la seva part més bella per tal d’obtenir likes i popularitat o fins i tot hi pot haver gent que penja les seves fotografies perquè sap que de la xarxa mai podran ser esborrades i per tan és la manera de retenir aquell instant fotografiat per sempre en algun racó.

Tal com ha dit l'Anna Jordà, crec que cada vegada s'està perdent més l'essència de la fotografia, que és, com molt bé diuen, poder tenir guardats tots els records de la vida. Actualment moltes de les fotos que fem no considero que siguin per mantenir viu un moment per sempre, per exemple, amb la famosa aplicació "Snapchat" les fotos que enviem solen ser per ensenyar als altres el que estàs fent en aquell moment sense cap finalitat a llarg termini perquè ets perfectament conscient que no perduraran perquè s'auto-eliminen. 

Per tant crec que la funció d'aparentar que antigament es feia anant més mudat que el veí al teatre actualment s'ha substituït per ensenyar a les xarxes socials que fas més coses i més interessants que els altres.

Evidentment totes les persones tenen les seves pròpies raons per fer fotos. Personalment penso que una gran funció que fan les fotografies és la de recordar, la de mantenir vius en el nostre pensament moments que transmeten emocions úniques per a cadascú. 

El que és la pregunta general no sabria contestar-la perquè les raons són tantes i tan diverses que és impossible saber-les totes i a més són en funció de cada persona. Però si que estic d'acord amb el que ha dit l'Anna Vilarrubias: que moltes vegades no escollim el lloc que més ens agrada del nostre viatge, sinó aquell que permet reconèixer de manera més fàcil el lloc on ets. 

En resum, les fotos que fem  tenen una finalitat diferent per a cadascú i totes són diferents de manera que per a cada persona tingui un significat exclusiu que no serà el mateix per als altres.  

Jo crec que quan viatgem el que volem recordar és principalment el fet que vam estar allà i poder recordar aquell instant, ja que una fotografia val més que mil paraules. Molts cops quan mirem una foto recordem exactament aquell moment i és una forma de poder tornar aquell lloc, en aquell moment i poder tornar a viure aquella sensació que estàvem vivim, poder recordar quan érem feliços, quan tot anava bé quan estaves de vacances i mil sensacions més que es poden viure, però que la fotografia no expressa però tu dins teu saps el que senties.

Respecte a les fotografies que pengem a les xarxes socials, jo crec que pengem aquelles fotos que expliquen millor el moment i el sentiment que volem que la gent sàpiga que vam viure, és una manera d'ensenyar a la gent les coses que es poden viure en aquell lloc.

Moltes vegades fem fotos per guardar records i per poder mostrar que nosaltres hem estat allà, hem vist això... Però hi ha molts tipus de fotos (les fotos que fem de viatge, les fotos que fem per immortalitzar un moment, les fotos que fem per diversió...) i cada foto té una finalitat. Algunes d'aquestes finalitats ja han estat mencionades, però, la meva opinió és que algunes fotos (no totes) a vegades simplement les fem per moda, o com ja han mencionat, perquè és el tòpic. 

En resum, de la mateixa manera que cada foto té un context diferent, les finalitats de les fotos són diferents, tot i que, segurament el context i la finalitat van lligats. 

Una foto és la captura visual d'un instant i per això pot tenir tantes funcions ja que en aquell instant podem estar fent moltes coses. És cert que una de les funcions més importants, per mi la més important, d'una foto és la de recordar. Ja que veient una foto pots tornar a viure o pots tornar a crear l'escenari del que va passar en el moment de fer aquella foto. Si tens la foto d'un viatge que vas fer i la tornes a mirar segur que recordaràs moltes més coses del viatge que la que apareix a la imatge.

També estic d'acord en el que diu en Guillem Coll sobre la pèrdua de l'escència de la fotografia. Ja que com ell ha dit amb l'Snapchat no pots recordar gaire ja que la fotografia és eliminada en passar 24 hores.

 

Fem fotografies perquè al mirar-les ens evoquen records. Decidim fer una fotografia perquè volem immortalitzar la situació, l’instant, el moment perquè així perduri en el temps. És interessant el fet que encara que un paisatge ja hagi estat fotografiat anteriorment per altres persones i que puguem accedir a aquestes fotografies, no ens freni a l’hora de fotografiar un paisatge. Possiblement això passi perquè el fet que sigui una elaboració pròpia ens la fa més propera, més nostra i més personal. I s’ha demostrat gràcies a la vida que als humans ens agrada posseir coses maques

Normalment, quan es fan fotos del lloc que s’ha estat és per ensenyar-les o bé per tenir un record en el futur i memoritzar aquella experiència.

Com s’ha dit en alguns comentaris anteriors, quan la gent va de viatge acostuma a fer fotografies en els  mateixos llocs, és a dir, per exemple, si van a França a la Torre Eiffel o a Nova York a  l’ Estàtua de la Llibertat. Més o menys tenim la idea de que si es va en un cert indret no es pot marxar sense fer-nos una foto del lloc, principalment "la típica foto" que es pugui identificar amb la ciutat que s'ha visitat.  Crec que aquest fet està bastant condicionat pels mitjans de comunicacions ja que si mostrem una foto de la Torre de Pisa tothom sabrà que la persona està a Pisa, en canvi si s’ensenya un riu o una muntanya és més difícil de conèixer el lloc on s’ha estat.  

M'agradaria començar la meva intervenció argumentant que, jo, no sóc una persona apassionada de les fotografies ni de capturar aquests moments tan màgics i imprescindibles que comenteu. No vol dir, però, que no sigui del meu agrat observar-les i contemplar la seva bellesa. Com he dit, m'agradaria argumentar-ho i, és per això, que no contestaré la pregunta que encapçala l'entrada del fòrum tal com està expressada, si no que jo em centraré en:

Per què no fem fotos?

Afegint l'adverbi de negació fa canviar completament el sentit de la pregunta. No vol dir que afegint el no estigui desmereixent, obviant o criticant la passió de tantes i tantes persones que els agrada el món de fotografiar. 

Personalment, no faig fotos perquè no li trobo el gust. Prefereixo viure experiència i guardar-la dins la meva retina i dins el meu cap que no pas esperar que passi el moment exacte per fotografiar-lo. Podeu pensar que no faig fotos perquè no en sé (que és veritat, no en tinc ni idea) o que qui no fa fotos dels paisatges idíl·lics que es poden observar tan poques vegades a la vida no sap què és viure o alguna altra opinió. Sona a tòpic, però en aquest camp em sento molt identificat amb el Carpe Diem. M'agrada viure el present, viure les meves pròpies experiències amb els meus ulls i recordar-les al cap d'uns anys recreant la mirada il·lusionada del moment en què es va gaudir de tal moment que era idòni per ser fotografiat.

El que no vol dir, tampoc, és que no m'agrada que no em facin fotos. Al contrari. M'agrada anar a acompanyat als llocs perquè si aquell algú que m'acompanya li agrada fotografiar, a mi m'agrada més ser fotografiat. Però, si ens fixem en totes les fotos que tenim... Per què penjar-les a les xarxes? Què es pretén?

Trobem diferents opinions de persones molt diferenciades. Persones que pengen fotos per tenir més m'agrada i, així, ser més popular. Persones que comparteixen la seva pròpia experiència i comenten com de bonica va ser perquè algú altre la pugui viure o es pugui posar a la seva pell. Persones que pengen fotos per pur postureo, per fer enveja. El típic: jo he estat aquí i tu no. Aquest postureo, ha arribat molt lluny, tan, que fins i tot es creen esdeveniments nocturns sota el nom de Postureo. Aquest últim tipus de persones que fotografien tot el que fan i ho comparteixen tot, crec, que la seva vida es redueix a això (estar en contacte amb les xarxes socials a través de la seves fotografies). No bostant, cadascú decideix el camí que vol seguir.

 

Per últim, us deixo un enllaç per tenir en compte, observeu bé les frases que poseu al peu de foto d'una imatge que compartiu:

http://www.vogue.es/moda/news/articulos/estudio-personas-comparten-frases-profundas-instagram-menos-inteligentes/24226

Hola!!

Jo crec que amb els anys, ha canviat una mica el sentit de fer fotografies. Abans es feien bàsicament per tenir un record i no tothom en podia fer. No va ser fins la fundació d'Eastman Kodak Company que la fotografia no va estar a disposició de les masses. És obvi que això va suposar un gran avenç.

Com comentava, hi ha hagut un canvi en la finalitat de les fotografies. Si bé abans servien merament per immortalitzar certs moments o escenes, ara, a més d'això, les fotografies es fan servir per presumir.

L'objectiu de moltes de les "fotos" que fem quan anem de viatge o a algun esdeveniment de caràcter cultural, per exemple, és simplement poder dir: "jo vaig ser-hi!!".

Amb tot, crec que el que volem, encara que sigui de forma inconscient, és cridar l'atenció. Fer-nos un lloc en aquest món de creixent superficialitat i on sembla gairebé imprescindible registrar-se en una xarxa social.

Des del meu punt de vista els joves ens fem fotos per ensenyar o més ben dit compartir les nostres fotos, per informar a l'altre gent el que hem fet. També crec que fem fotos per recordar el moment, ja que la nostre ment recorda més las fotos que les paraules.

Jo crec que fem fotos perquè és una manera de recordar el que hem fet i el que em vist. és una manera d'aturar el temps i poder recordar-la.