Armes químiques

Armes químiques

per Lluc Bou Llobet -
Nombre de respostes: 19

Com creieu que va afectar al desenvolupament de la guerra la incorporació d'armes químiques per part de França amb gasos irritants?

 

Des del meu punt de vista, la utilització d'armes químiques va afavorir, en aquest cas França, en la guerra ja que estem parlant d'un avenç molt important que va marcar un abans i un després en el món armamentístic.

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Didac Pla -

Segons el meu punt de vista, té una part bona i una part dolenta. La bona és que va afavorir molt a França i va ajudar molt, però la part dolenta és que aquests gasos van matar a molts de civils que no tenien cap culpa.

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Elisabeth Trigueros Bueno -

Sincerament crec que qualsevol artefacte que hagi estat creat amb males intencionsl, mereix ser destruït. No veig cap part bona a la seva creació. Em sembla interessant que aquest tipus de gas hagués ajudat a França, però no recompensa totes les morts causades a persones que no tenien la culpa. 

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Joan Moreno Carreras -

Durant el segle passat es van produir molts avenços científics, especialment en biologia molecular i en química. Això ens ha beneficiat en molts aspectes, un exemple clar és la cura de moltes malalties, de manera que la nostra qualitat i esperança de vida ha augmentat. Però, al mateix moment, moltes persones amb males intencions han aprofitat aquests descobriments per fer-ne un ús bèl·lic. Per tant, crec que és indispensable un acord mundial per evitar les armes químiques que sabem que van causar morts.

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Jauad El Beghdadi -

Durant la Primera Guerra Mundial, els francesos van ser els primers en emprar gas, utilitzant granades de mà plenes de gas lacrimògen l'agost de 1914. Alemanya s'hi va tornar i llavors més tard van desenvolupar atacts a gran escala. 

Malgrat tot, avui en dia encara s'utilitzen les armes químiques com en el cas de Siria. L'exèrcit Asad llança atacs químics (clor) causant morts i danys als pobres civils que es troben en el centre d'una guerra i que a més l'únic remei que tenen és sobreviure, refugiar-se o actuar per millorar les condicions d'altres civils.

En resposta a Jauad El Beghdadi

Re: Armes químiques

per Xavier Serra Besalú -

Estàs segur de la teva informació? Cal citar la font. Altres llocs parlen dels alemanys primer (el documental francès de la Jornada, per exemple).

Actualment, l'ús d'armes químiques és considerat un crim de guerra, denunciable als Tribunals internacionals de Justícia.

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Laura Martin Ortega -

L'ús dels diferets gasos químics (gas lacrimogen, fosgen i gas mostassa) provocava terror entre les tropes situades al front, però no va ser determinant pel resultat del conflicte bèl·lic. 

A més a més, el record que van deixar aquest gasos va ser tant traumàtic que mai més es van tornar a utilitzar a Europa, ni tan sols a la segona guerra mundial.

 

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Pia Bonadona i Puigdemont -

Els francesos van voler utilitzar les armes químiques per a desmoralitzar l'enemic i desallotjar-lo de les seves posicions. El primer cop que les van utilitzar, ho van fer amb tan poca quantitat que ni tan sols va tenir conseqüències notables.

Els que van utilitzar les armes químiques per primer cop assegurant-se que tindria una repercussió notable, van ser els alemanys. Van utilitzar el clor i van produir un núvol tòxic tan gran que els francesos van haver d'abandonar les trinxeres; en aquesta batalla i, utilitzant els gasos, van morir, aproximadament, 150 soldats, a més a més de tots aquells que es van haver d'hospitalitzar.

Per tant, encara que els francesos són les qui van impulsar les armes químiques, crec que no aquest avenç no els va afavorir especialment a ells.

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Mariona Amagat Puig -

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte que va destacar per les seves grans innovacions en el camp militar i sobretot, per la utilització de noves armes i l’impuls de noves tecnologies tant en terra com en mar i com a novetat, per l’aire. Després de l’estancament de la guerra de trinxeres, es van multiplicar les incursions nocturnes d’una trinxera a una altra per tal de tornar amb presoners i informació.

L’ús de filats amb filferros punxeguts, metralladores, llança-llames, telèfons de campanya, granades de mà, els primers carros de combat, submarins i artilleria de gran calibre eren algunes de les armes que es feien servir a la 1a Guerra Mundial, però apart de totes aquestes armes també és feien servir armes químiques.

Els francesos van ser els primers en l’ús les armes químiques. De tota manera això, després de posar-se en pràctica, la seva importància bèl·lica es va reduir significativament, ja que el desenvolupament de màscares protectores va minimitzar en gran mesura l’efecte tòxic dels gasos.

La primera vegada que es va alliberar fosgen (el gas més mortífer de tota la Guerra) va ser en la batalla de Ypres, a Bèlgica, el 19 de desembre de 1915. S’hi van alliberar càrregues de gas envasades en cilindres que contenien una barreja de clor i de fosgen, que augmentava el potencial del clor, i el seu llançament va causar 1.069 baixes i 120 morts a les tropes britàniques. Després d’aquesta dispersió per l’aire usant cilindres, es van dissenyar nous sistemes independents del vent i amb major capacitat d’abast, com llançar-lo dins de projectils d’artilleria. Això va ser especialment perjudicial, ja que els projectils queien amb un soroll molt fort  en lloc d’explotar, i per aquest motiu els soldats creien que eren projectils malmesos, i no detectaven el gas ni prenien precaucions abans que aquest fes el seu efecte mortal.

Crec que per uns instants si que va ser un gran avanç, però de seguida es van buscar nous mètodes de combatre aquesta arma i en aquest cas ban ser les mascaretes antigàs

 

A la fotografia podem veure un soldat amb la mascareta antigàs.

Fitxer adjunt mundi 2.jpg
En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per hiriti hiriti -

Armes químiques són les que es basen en les propietats tòxiques de certs productes químics capaços d'alterar la fisiologia dels éssers vius, causant greus danys o fins i tot la mort. Aquestes "químics" rep el nom tècnic ‹ ‹ AGENTS químics › › que, juntament amb el sistema de llançament i dispersió, formen l'arma química.

http://queaprendemoshoy.com/las-armas-quimicas-durante-la-primera-guerra-mundial/

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Marc Vidal Feliu -

Crec que la invenció de les armes quimíques, va marcar la diferència en quan a la manera d'exterminar els enemics, ràpida i eficaç. Penso que es una arma que s'ha d'utilitzar amb molta cura ja que pots eliminar aliats sense ser-ne conscient.

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Aleix Papió Cos -

Per part de França van afectar positivament, ja que aquestes armes químiques els van donar un gran avantatge respecte els seus rivals. A més gràcies a aquestes armes hi han hagut avenços en la química, tecnologia, etc. Ara bé, pel que fa al punt de vista moral, moltes vegades aquestes armes afecten a tota la població civil, quan seria millor que només afectessin als implicats en la guerra, o a poder ser ningú. Per tant les armes químiques al principi eren coses dolentes, però després van ajudar amb el desenvolupament de la societat moderna.

En resposta a Lluc Bou Llobet

Re: Armes químiques

per Joan Gonzàlez -

L'invenció de les armes químiques va suposar una altre dificultat en el camp de batalla, una dificultat que et podia matar, però a diferència de les armes convencionals i dels obusos, aquesta arribava de manera silenciosa.

Tot i que la contribució de les armes de gas al nombre total de baixes va ser relativament minoritària. Les estadístiques britàniques, mantingudes amb precisió des de 1916, registren que només el 3% de les baixes per gas van ser letals, el 2% van suposar una invalidesa permanent i el 70% es van recuperar completament per al servei en menys de sis setmanes. Totes les baixes per gas quedaven mentalment afectades després de l'exposició, i el gas va continuar sent un dels majors pors del soldat de primera línia.