La Primera Guerra Mundial va suposar un avanç en la incorporació de la dona al mercat.
Fins a aquest moment havia estat relegada a tasques domèstiques o acompanyar el seu marit en els diferents actes socials. La guerra va suposar un canvi: d'una banda, el reclutament de gran part de la població masculina per acudir al capdavant, i, de l'altra, les necessitats industrials derivades del conflicte bèl·lic, van atreure a les dones al camp laboral.
La Primera Guerra Mundial crea nous papers per a la dona assumint treballs i responsabilitats en els que abans havien estat excloses: així, per exemple, les dones que treballaven en el sector bancari va créixer d'unes inicials 9.500 a gairebé 64.000.
Un dels handicaps que es van trobar les dones va ser lògicament la resistència dels homes que romanien a les fàbriques. Aquests no acceptaven de bon grat que les dones poguessin exercir amb la mateixa efectivitat alguns dels seus llocs laborals. Una altra preocupació que tenien és si la disminució del salari amb les dones podia finalment perjudicar-los. Són, però, les dones les primeres que es mobilitzen demanant una igualació salarial per llei per evitar aquesta discriminació.
El final de la guerra va poder semblar un final a aquest procés: la sensació de temporalitat de les dones en el lloc de treball persistia, el retorn dels homes del front va suposar la seva reincorporació al mercat laboral i el desplaçament de les dones, la diferència salarial s'incrementa, etc.
No obstant això, el final de la Primera Guerra Mundial va suposar un canvi definitiu: les pèrdues humanes o el retorn de soldats la capacitat de treball era ja nul·la van permetre que aquesta porta ja no es tanqués. Les dones van assumir llocs que molts homes no volien, demostrant la seva capacitat laboral. A més, la lluita pels seus drets segueix creixent. Lògicament això només va ser el principi. Un camí que ha seguit (i continua) en dècades posteriors.