Debat entre alumnes i professors

Jo crec que hi ha controls negatius i positius. Quan pensem en el concepte de control tenim tendència a associar-ho amb una cosa negativa i no pensem en altres conseqüències. 

Un control positiu podria ser poder localitzar el mòbil a partir de la ubicació. El mòbil es un aparell que utilitzem quotidianament i que la gent té tendència a perdre. L'avantatge és que gràcies a la ubicació tu pots anar a la teva companyia de mòbil i localitzar-lo. Això podria ser un tipus de control positiu i això ens beneficia. 

Però aquesta mateixa situació pot ser un control negatiu quan es una altre persona que utilitza la localització per trobar-te a tu.

Per tant el control positiu i negatiu també es diferent depenent de la situació. 

La paraula "control" en si, com ja s'ha mencionat a l'anterior comentari, usualment es fa servir com un terme negatiu, però això ho fem només si pensem en el control que se'ns posa sobre nosaltres mateixos.

En aquest sentit, podem dir que som una mica egoistes, ja que el "control" i seguiments que hi ha avui en dia els veiem positius quan pensem la utilitat que donen a l'hora de plantejar idees criminals. Si sabem que un delinqüent pot ser rastrejat o se li pot revisar la seva base de dades de missatgeria o altres coses, són proves realment importants a l'hora de resoldre un crim i fer "justícia".

Per altra banda, en pocs casos arribem fins aquests extrems i llavors en general la paraula control s'acaba veient negativa per a la majoria d'usuaris. El fet de pensar que se sap en tot moment el què fas pot ser una privatització de llibertat i una invasió de la privacitat. Llavors allà és on podem utilitzar aquesta paraula com un terme negatiu.

Jo, de la mateixa manera que opinen les persones dels comentaris anteriors, també crec que hi ha un cert equilibri entre els controls que són negatius i els positius.

Gràcies a alguns controls positius, podem treure alguns beneficis com recuperar el telèfon móvil en cas de perdre'l. També és necessari el control que hi ha als supermercats o en llocs que es pugui cometre qualsevol delicte, per tal de localitzar a la persona que l'ha comés.

Després hi ha els negatius, que són els que et fan sentir sense cap privacitat, per exemple quan estas parlant amb algú i hi ha qualsevol dispositiu a prop saps que tot el que diguis ho capta per poder crear algoritmes entre altres coses.

Però en conclusió jo diria que la major part dels controls, sempre que no siguin excessius, són positius perquè garanteixen una certa seguretat.

Primer, jo no crec que els controls mateixos siguin positius o negatius en si mateixos sinó que depèn de si es gestionen de manera correcta o no el fet de tenir un control opressor o un altre més cómode i just. Però, sí, actualment les entitats en les mans de les quals està el control fan un ús més aviat excessiu així que es podria dir que gran part de control d'avui dia és més aviat "negatiu". Encara que hi ha situacions on s'utilitza bé, moltes entitats privades i públiques utilitzen el control com un negoci emmascarant-ho com una manera d'estar més protegits o a canvi d'uns serveis com ara moltes aplicacions que et demanen saber la teva ubicació perquè les puguis fer servir.

Des del meu punt de vista, gran part dels controls que ens persegueixen actualment són positius, ja que es posen en pràctica de forma correcta i tenen un objectiu bo, és a dir, s'apliquen sense excessivitat i tenen la finalitat de garantir seguretat a tots els ciutadans.

També és cert, però, que hi ha certs controls que podríem qualificar de negatius, ja que aquests invaeixen la nostra privacitat innecessàriament, com és el cas dels nostres mòbils, els quals, sense que nosaltres siguem gaire conscients de com ho fan o quan es produeix, tenen molta informació personal de l'usuari. I aquesta invació de la privacitat principalment es produeix per facilitar el procés de compra-venda tant als consumidors com a les grans empreses. Per tant, en la meva opinió aquest control és excessiu, ja que no estem parlant de la nostra seguretat sinó d'una qüestió econòmica i generalment interessada.

Jo crec que realment no es pot classificar el control segons si és negatiu o positiu. Per exemple, en els altres comentaris han classificat l'acte de capturar a un delinqüent mitjançant mètodes de control com a un tipus de control positiu, ja que a primera vista sembla que beneficia a la societat. Però, si pensem una mica, les persones sempre actuen d'acord amb uns motius. Una persona racional no atracaria un banc per diversió, sinó perquè realment ho necessita i no troba cap altra opció. Per exemple imagineu que una persona ha sigut víctima d’una estafa, ha perdut tots els seus diners, la seva casa, la seva família no pot ni menjar i es veu obligat a veure com cauen malalts. Aquesta persona troba que s’ha de venjar de les persones que l’han estafat cometent un acte criminal per així recuperar els seus diners i permetre sobreviure a la seva família. Però, a través de la geolocalització del seu telèfon mòbil el capturen al cometre l’acte, ell acaba a la presó i la seva família morta. Els estafadors i la gent que llegeix la notícia al diari ho classifiquen com a un tipus de control positiu, però no crec que ni aquella persona penses el mateix ni que la seva família (si seguís viva) ho penses. Amb això el que vull dir és que si es considera com a un control positiu o negatiu depèn del punt de vista de cadascú.

Jo des del meu punt de vista, considero que existeixen els dos tipus de control, tot i així en la societat actual, creiem en una espècie de control positiu, per culpa dels anuncis de televisió que anuncien, per exemple, alarmes o aplicacions per saber on està el teu fill o poder sí que, en part, és normal que els pares es preocupin però considero que és un control desmesurat pel que fa al que fa i deixa de fer una persona, i això crea un control negatiu. També quan anem al supermercat o a comprar roba, ens pregunten si volem crear-nos una targeta, aparentment sembla que només sigui per un descompte però al cap i a la fi està tot connectat en aquest monopoli, les botigues recullen la teva informació que llavors passa a empreses més grans i aquestes les utilitzen per vendre les teves dades a altres companyies i així enriquir-se.

Per altre costat, encara que existeixi un control massiu, no tot és dolent, com ja he dit tenir controlats als fills pels pares és el millor que pot passar o inclús, tenir la casa vigilada per una alarma o una càmera, afavoreix a la seguretat personal, ja que, si marxes de casa per anar a fer qualsevol cosa, t'agradaria tenir la casa protegida.

En conclusió podem dir que hi ha una balança entre els controls negatius i els positius tot i que, molts cops ens decantem més cap a un costat o cap a l'altre.

Podríem dir que tenim dos tipus de controls en la nostra societat.
Per una banda tenim el control que podríem anomenar positiu, com poden ser les càmeres de seguretat, els radars, les alarmes, les contrasenyes, etc. Que ens fan sentir segurs. Però, por una altra banda tenim aquell control que el podem anomenar negatiu que seria aquell que ens controla tot els passos que fem. És a dir, que guarda totes les dades possibles sobre nosaltres.

Responent a la pregunta inicial des del meu punt de vista crec que tant els controls positius com negatius en beneficien i perjudiquen, a uns no tant com a altres és evident. Per tant, tota mena de control tindran sempre efectes positius i negatius.

Segons el meu punt de vista el control no és necessari ja que les propies persones són capaçes de controlar-se ells mateixos sense la necessitat d'un control d'alguna altra persona. Així doncs, el control de les cameres, el dels pares... no és necessari per a la subsitencia.

Personalment crec que hi ha controls positius i controls negatius. Posem l'exemple que vas de viatge amb un avió, si no hi hagués controls, podrien entrar pistoles, bombes, drogues... així doncs aquest control és positiu, ja que podem estar tranquils i segurs a l'hora de viatjar. En canvi, si tu publiques una fotografia que estàs de vacances, poden entrar a casa teva fàcilment.

Hi han controls positius i d'altres de negatius, tot depèn del context en què et trobis en aquell precís moment. Jo crec que és molt subjectiu. Per exemple, google sap en tot moment on ets, per tant estàs controlat i et pots sentir incòmode, però si et perds, gràcies al'ubicació del teu mòbil et podran trobar.

Personalment penso que existeixen els dos tipus de controls.

El control el podríem anomenar positiu, quan aquest assegura la seguretat d'una persona, com per exemple quan hi ha una càmera de seguretat que detecta un robatori i s'aconsegueix identificar el lladre podríem dir que el control ha sigut positiu per la persona controlada.

Però quan una persona té un control excessiu, aquest es torna negatiu.

Com la majoria de persones que han opinat sobre el tema crec que existeixen controls positius i negatius depenent de la situació i del límit del control.

Un exemple són les càmeres de vigilància. Aquestes càmeres poden ser controls positius o negatius segons la situació. Una càmera de vigilància és un element positiu quan hi ha un robatori, per exemple, ja que són unes de les eines principals que ajuden per detectar el què ha passat. En canvi en el dia a dia d’una zona on hi ha càmeres de vigilància i no hi ha cap robatori ni cap accident les càmeres graven igualment tot el que passa.

Cualquier tipo de control es relativo para cada persona. Por ejemplo una persona puede preferir que alguien cercano, como por ejemplo un familiar suyo, sepa donde está en cualquier momento por siente protegida y en cambio a una otra persona le parezca un control excesivo y prefiere mantenerlo hasta el mismo. Entonces para una uno es positivo y en cambio para otro sería negativo. 

De esta manera pienso que un control sea negativo o positivo depende del fin por el que se ejerce, de manera en que se control, etc. 

En la meva opinió no hi ha control positiu o negatiu, es depèn de l'ús d'aquest.
Es podria posar mil i un exemples per parlar d'aquest tòpic, però resumidament considero que l'excés de control és negatiu. Tots aquests controls, els quals vivim habitualment, han d'estar equilibrats i en la ment de les persones, ja que molta gent no és conscient del control que estem sotmesos.

Jo crec que hi ha control positiu i negatiu: hi ha el control positiu que és el que s'utilitza quan, per exemple, ens perdem i mitjançant el control de la ubicació poden saber on som. En canvi, també crec que hi ha el control negatiu que és aquell que s'utilitza, per exemple, per saber constantment on està una persona; en aquest cas crec que ja és negatiu perquè està afectant continuament la privacitat de la persona.

Hola, en relació a la teva pregunta jo crec que la majoria de controls que ens persegueixen actualment són negatius perquè simplement ens tenen més vigilats i a més obtenen dades sobre nosaltres formant el Big Data, que és l'obtenció massiva de dades amb fins lucratius que solen utilitzar les grans empreses i multinacionals . Un exemple pot ser Google , degut a que moltes vegades quan fas alguna cerca en webs per comprar productes un temps desprès et surten anuncis publicitaris que tracten sobre coses que ja has buscat amb anterioritat. En aquest aspecte hi tenen a veure les famoses "cookies" que són fitxers creats per un lloc web que conté petites quantitats de dades i que s'envien entre un emissor i un receptor. En el cas d'Internet l'emissor seria el servidor on està allotjada la pàgina web i el receptor és el navegador que utilitzes per visitar qualsevol pàgina web.

Per tant, la majoria de controls , sobretot digitals, són gairebé sempre negatius perquè ens manquen de llibertat.

Un bon us del control sempre pot ser positiu, el control ens podria fer la vida més segura.

Ara bé depenent de les persones que tinguin aquest control sobre nosaltres, seria bastant negatiu ja que podrien aprofitar les nostres dades per a un mal us com espiarnos.

Personalment penso que tot control pot arribar a ser bo, a condició que es doni un bon ús. Realment això no ho sabrem mai i per això penso que com més controls, menys llibertat.

Crec que el fet que siguin negatius o positius depèn de nosaltres. Encara que avui en dia ens costa veure-ho. Internet i l'avançament tecnològic en aquest ambient ens ha captat a tots, i ens és difícil o impossible imaginar una vida sense ella. Tot i això crec que som nosaltres que posem el límit a fins a quin punt ens poden control.
Un exemple són les xarxes socials. Les creiem nosaltres, no hi ha ningú que ens obliga a fer-ho. La informació més important també la podem treure de les notícies de la televisió i si algun amic ha fet una activitat que li ha agradat molt ens ho explicarà. No cal que ho veiem a les xarxes. Està a les nostres mans, dóna la informació que volem donar. Està a les nostres mans convertir-la en negativa o no.