El 10 de desembre de 1948 l'assemblea general de l'ONU va aprovar i proclamar la Declaració Universal del Drets Humans. Quan ens trobem a Girona, doncs, farà 66 anys i dos dies d'aquell fet. Hem avançat en la seva consecució? són una utopia? en quin sentit?
Els Drets Humans són una breu recopilació de 30 frases. Un text consensuat que intenta reflectir una realitat: la dignitat, la dignitat de tota persona i de de cada persona.
Jo crec que sí que hem avançat molt en el seu reconeixement, encara que no es compleixin arreu... i potser no es respectin del tot.
En una famosa intervenció, Eduardo Galeano va dir que certes coses - potser utòpiques - serveixen, al menys, per a caminar!
Aquí poso el clip: dura 90", poquíssim!
Hem avançat en els nostres drets però mai aconseguirem l'utopia aquest lloc o ideologia perfecta ens serveix per millorar ja que la societat com totes les coses de la nostra vida és pot millorar o perfeccionar contínuament. El més important és que treballem entre tots per assolir els objectius i sobretot parlant i sense violència com passa en alguns territoris.
Quin és aleshores el valor de la utopia: crec que un vídeo que s'està acabant d'elaborar ho tracta!!! :)
Tal com jo ho veig, els drets humans no haurian de ser considerats com a utopia ja que són una cosa bàsica, allò necessari ja que si la naturalesa ens ha fet a tots per igual (Antifont, ets tu?) perquè hem hagut de ser nosaltres qui decideixi quins són o no els nostres drets com a persones que som? O.. per què ha calgut fer-ho..?
No sé si em faig entendre..
Per mi, el drets humans són una assignatura pendent.
La pregunta de la Virginia així ens ho demostra: Per què ha calgut que decidim quins són?
El fet d’haver hagut de definir i concretar quins són els drets humans equival a la idea o realitat, que els hem de recordar i tenir presents de manera constant. N’hem de fer memòria, perquè realment no s’estan complint, ni respectant.
En aquest cas, tal com jo ho veig, la utopia seria que no calgués tenir especificats quins són els drets humans, que no calgués reivindicar-los, ni fer-los respectar.
Això significaria que s’estarien respectant de manera natural, estarien integrats en la societat i formarien part de la manera de viure.
Com ho veieu?
Avui és justament el 64è aniversari de la declaració dels drets humans. Fa 64 anys enrere va ser necessari crear aquesta declaració per tal de donar a conèixer les grans desigualtats que hi ha en aquest món. Si que hem avançat però continua sent una assignatura pendent de difícil resoldre (aquí hi ha la utopia).
Tal i com diu la Virginia no hauria de ser una utopia sinó una realitat, però en molts paisos no deixa de ser una utopia ja que les característiques d'aquests fan difícils els canvis que es necessiten per aconseguir-ho.
Estic plenament d'acord amb l'argument que ha descrit l'Afra.
Estic d'acord amb el que diuen l'Afra i la Virginia.
Crec que arribaríem a una utopia si els drets humans estiguessin integrats dins de les persones, perquè si han d'estar escrits en un document per a que es compleixin mai aconseguirem un món perfecte.
Tal i com ha dit la Fadwa avui estem de celebració. Avui fa 66 anys es va atorgar als drets dels individus un reconeixement jurídic internacional. Per primera vegada, als individus independentment de la seva raça, religió, gènere, edat o qualsevol altra característica, se'ls va garantir uns drets que podien oposar a les lleis estatals injustes o als costums opressius.
Després de tot aquest temps jo crec que encara que de moment sigui una utopia, l'avanç assolit en aquests anys la Declaració Universal dels Drets Humans no indueix al pessimisme. Però com diu Václav Havel: "la lluita per la llibertat de l'home no acaba mai."