Debat entre alumnes i professors

M'has fet pensar a l'hora de respondre aquestes preguntes... Des del meu punt de vista, l'existència de moltes cultures no implica que nosaltres perdem la nostra identitat. El respecte o interès per una altra cultura no significa que la  prefereixi abans que la meva. Per donar un exemple, jo sóc amic d'un cubà i un hondureny i estic molt interessat en les seves tradicions, a més de participar en la celebració d'alguna de les seves festes. I això no vol dir que després jo mengi el mateix que ells cada dia, pensi igual que ells, cregui en el mateix Déu... En definitiva, la diversitat cultural no necessàriament ha de canviar els nostres costums, sinó que ens ofereix una perspectiva més àmplia del món.

Clar que pots ser una mica polèmic!

Crec que la multiculturalitat es bona perquè et permet escollir, posant el mateix exemple que tu:

Les sardanes poca gent les balla (i cada cop menys) però hi ha la opció de ballar-les i això es el que marca la diferència, que pots triar, que tens l'opció de escollir.

Si vostè prefereix les opcions del seu país sembla ser bastant nacionalista, perquè jo prefereixo les més adequades segons el meu criteri i el meu estil de vida, persona...

Comparteixo el teu punt de vista Xavier. Crec que la multiculturalitat és molt bona i enriquidora per les diferents societats però fins a un punt. És a dir, la diversitat social sobre la qual parlava en els altres comentaris que he fet seria, per dir-ho fàcilment, la multiculturalitat perfecta (on les diferents cultures conviuen juntes i s’alimenten unes de les altres, aportant característiques, tradicions, llengües..., sense que una cultura “no autòctona” (no la pròpia del lloc) prengui molta més importància que la pròpia del lloc en el que estem), però aquesta diversitat cultural no existeix, o és molt difícil d’assolir.

Per tant, i des del meu punt de vista, la millor manera de viure en un lloc on hi ha xocs entre cultures seria a partir del respecte cap a les altres cultures però sense deixar la nostra pròpia cultura de banda, cosa que moltes vegades es fa intentant introduir les tradicions de totes les cultures que habiten a un lloc dins la cultura “pròpia” d’aquell lloc.

Sota el meu punt de vista, la multiculturalitat és bona, ja que com bé dius, hi ha molt on triar, i no estic del tot d'acord en que perdem una mica del que som, ja que al ser tants habitants en el nostre planeta, encara que hi hagi una minoria molt petita que recolzi uns gustos específics, no es perd el rastre d'aquesta tradició o llengua. 

Jo posaré un altre exemple, potser més conegut, per abarcar més païssos, però continua estant una mica desplaçada de la societat. I parlo del rap, una mica que molta gent refusa degut a que no estan del tot d'acord amb el seu missatge, o senzillament per prejudicis (encara que aquest ja es un altre tema a tractar). També es molta gent la que l'escolta i li agrada, i aquesta es la bellesa de la diversitat cultural. 

Segons la meva opinió, el problema no s'origina al haver-hi massa on triar, el problema s'origina quan no sabem respectar els gustos dels altres, i faltem al respecte.