Edith Cavell (1865-1915) va ser una infermera britànica que va salvar a soldats de tots els bàndols.
Quan ella va ajudar a 200 soldats aliats a escapar de l'ocupació alemanya de Bèlgica, va ser arrestada i executada per un escamot d'afusellament alemany. La seva mort va ajudar a canviar l'opinió mundial contra Alemanya.
I vosaltres, si tinguessiu la mateixa oportunitat, haguessiu ajudat a algú a escapar d'alguna ocupació d'aquesta Gran Guerra?
Jo sí que hagués ajudat als soldats de la guerra si hagués estat en la meva mà, però malauradament, encara que els teus gestos siguin positius sempre hi ha alguna cosa que ho espatlla, aquesta dona va salvar als soldats de tots els bàndols sense preferències i crec que en els anys de guerra hi va haver poca gent com ella i massa gent com els que la van executar.
Durant la guerra, moltes dones van ser activistes, infermeres, secretàries i telefonistes, però també van ser espies i combatents.
Si jo m’hagués trobat en la seva situació, crec que no m’hagués atrevit, no m’hagués arriscat tant. Amb actes com el de l’ Edith Cavell es veu la bondat de les persones, potser inclús, en el seu cas en concret, la innocència i la desconeixença de les conseqüències.
Si, jo haguesi estat allà ajudaria perquè es una cosa bona i possitiva, poques persones la podrien fer com el que a fet ella. Finalment, penso el que a fet ella es només ajudar i salvar vida als soldats sense centrar-se de quin bándol venien.
Jo penso igual que l' Alba Postigo!, totalment d' acord.
Edith Cavell va demostrar ser una dona molt valenta i amb uns grans valors. Encara que no estic segura de com hagués actuat jo en el seu lloc, sé que hi ha moltes altres dones que, igual que l'Edith, van tenir un paper rellevant durant la Gran Guerra i que, per desgràcia, tampoc són reconegudes.
Entre d'altres, trobem a Ecaterina Theodoroiu, que després de la mort del seu germà al front va decidir convertir-se en soldat i anar a lluitar. No ho va tenir fàcil, ja que primer els de l'exèrcit s'hi negaven, però gràcies a la família reial, que ja l'havia vist actuar abans, es va convertir en soldat de l'exèrcit. Va morir al camp de batalla, però les últimes paraules que va dir les va dedicar als seus companys soldats, animant-los a seguir endavant.
Una 
vida heroica, efectivament... tot i que la guerra és sempre una bogeria, oi? (https://en.wikipedia.org/wiki/Ecaterina_Teodoroiu)
Clarament no se com hagués actuat, suposo que el caos de la Gran Guerra trasbalsaria el meu cervell i en un instant com aquest no se el que hauria fet. Pensant-ho així en fred, però, cerc que hauria intentat ajudar als soldats.
Tot i així el paper de la dona durant la Primera Guerra Mundial va ser silenciat. Tot i així s’han trobat fonts que parlen sobre les activitats de les dones durant aquest període. Han constatat que aquestes van estar en la línia de guerra, a la rereguarda i en els llocs de treball que van abandonar forçosament els homes per anar a combatre. Conclouen que encara que les dones van ser víctimes de la guerra, tot i que lees no van participar en el seu inici, van ser elles les que, calladament, van garantir la supervivència de la seva família i fins i tot, de la seva comunitat.
No sé si és el que hagues fet, però sé que era el correcte. Edith devia veure com aquells soldats patien siguent torturats, o esperant una mort que aviat arribaria, i com qualsevol persona amb una mica de seny va deixar de veurels com a enemics i els va veure com a persones. Però com en tots els llocs hi ha gent bona i gent que no ho és tant, i aquest gest tant noble li va costar la vida.
Una altre heroina d'aquesta guerra va ser Marie Marvingt, encara que no de la mateixa manera. Ella era una esportista que es va aficionar a volar, per això durant la guerra es va disfrassar d'home per poder pilotar un bombarder, convertint-se així en la primera dona a pilotar un bombarder.
Jo crec que ajudar a 200 soldats a escapar només ajuda a que tornin al camp de batalla on probablament moriran o fins i tot mataran a algú altre, cosa que només serveix perquè la guerra sigui més llarga i amb més morts. Per tant jo no els hauria ajudat a escapar.
Està clar que sí: les guerres són transicions fosques i molt lletges on la gent ho passa molt malament, sense exloure a ningú i per poc que es pugui s'ha d'intentar ajudar a tothom a qui estigui al nostre avast.
Des del meu punt de vista, el que va fer aquesta senyora és d'un mèrit impressionant i no tothom tindira valor per fer-ho, ja que va jugar amb foc fins que es va cremar, però la gent a la que va ajudar, segur que n'estaria molt orgullosa. Aquesta dona va tenir el valor d'ajudar a indefensos de tots els bàndols seguit amb la seva idea de «el patriotisme no és suficient» sense tenir por del que li podia passar.
Per acabar m'agradaria citar una de les seves frases més cèl·lebres:«No puc parar, mentre hi hagi vides per salvar». Amb aquesta frase, no hi ha dubte de la gran persona que era i de la gran esperança que tenia de comfrontar un món millor.
Un exemple a seguir. En temps difícils, va decidir ajudar a soldats, soldats que patien i lleien malferits al camp de batalla, no va trobar la diferencia entre el soldat Britànic i l’Alemany, esta clar que va veure un mateix sentiment als seus ulls, el voler acabar la maleïda guerra i tornar a casa. Va traspassar la barrera del patriotisme i el supremacisme, un acte de gran valor.
No se com hagués actuat jo, amb els coneixements actuals d’aquesta guerra és possible que hagués intentat ajudar als dos bàndols, el problema està en que molta gent que va viure la gran guerra tenien una visió diferent a la l’actual, de la mateixa manera que no tenien ni idea del desenllaç.