Amb la Primera Guerra Mundial va néixer un fenomen que fins al moment no havia estat protagonista en cap conflicte: l'ús massiu de la propaganda. Tots els governs dels països implicats van fer un ús cada vegada més extensiu d'aquest instrument, a través del com, apel·laven a tota classe de sentiments respecte a la guerra. La finalitat que perseguia la propaganda era molt diversa.
En la gran part de les nacions implicades, el gruix principal de la propaganda emesa durant la guerra animava al reclutament d'homes. En el cas de les dones, apel·laven a l'ànim que havien de donar als homes per anar a la guerra o a la seva importància en les labors que anessin necessàries.
Una altra finalitat recurrent que perseguia la propaganda era la recaptatòria. Tots els grans països van emetre bons de guerra destinats al fet que els seus ciutadans participessin en l'esforç de guerra a través de la inversió dels seus estalvis. Ho feien, principalment, a través d'anuncis en periòdics i cartelleres. Un cartell londinenc, molt conegut, animava als ciutadans a convertir la seva plata en bales.
Aquest tipus de propaganda va ser extraordinàriament freqüent. La manera d'apel·lar a la butxaca era divers, però tots perseguien una mateixa fi. La següent imatge mostra un cartell austríac, on es pot veure a un soldat de rostre cansat en les trinxeres, amb una granada a la mà. El missatge és directe: «I tu?». I animava a comprar bons de guerra.
També es va utilitzar als nens per ressaltar els horrors que l'enemic cometia.
Clarament podem veure com tots els països implicats en la Gran Guerra reclutaven com podien la població. Crec que el que va afectar més l'allistament de la població va esser que es busquessin noves maneres de reclutar com canviar els teus diners per bales, és a dir comprar bons de guerra.
