Creieu que el tipus d'amistat que es comparteix amb una persona o amb un grup depen del moment de creació d'aquesta amistat? (Em refereixo a que si influeix en les característiques de l'amistat, l'edat que teníeu quan vareu iniciar-la.)
Creieu que, per exemple, quan els pares es retroben amb els seus amics de la carrera o de l'institut es comporten més infantilment que quan es retroben amb amics que han fet de més grans?
Jo opino que sí. I vosaltres?
És un interessant tema de debat. Però no sé si l'entès bé. El que entenc és que preguntes si el comportament (ja sigui infantil, adolescent o madur) amb la qual s'inicia una amistat en particular serà la predeterminada amb aquella persona malgrat passi el temps. Si m'he equivocat, fes-me'l saber. Ara el meu pensament!
És cert que a mesura que passa el temps, fem molts amics. A totes les etapes de les nostres vides. Comparteixo la idea que, depenent de l'etapa, fem amics d'una manera o d'un altre. Per exemple, a la maduresa fem amics d'una manera més seriosa però quan som adolescents, ho més probable és que els fem fent tonteries i fent bromes. Però el que marcarà una amistat no és l'etapa on has coneguts als teus amics. Sinó la confiança que tinguis amb ells.
Quan fas un amic a l'adolescència i arribes a tenir molta confiança amb aquesta persona, al cap d'un temps (si és que us deixeu de veure) quan us torneu a veure, la confiança hi serà encara. Això si no hi ha hagut cap disputa de cap mena. I si la confiança era gran, llavors fareu tonteries junts o juntes. Fent-vos selfies fent carotes estranyes, vestint-vos a "haloween" o rient-vos de vosaltres mateixos. Considero que si no hi ha prou confiança, es tindrà una amistat més seriosa.
Certament cert, jo també penso que la confiança és la referencia per mesurar l'amistat, és el factor que fa que estiguis més o menys còmode amb una persona, però discrepo en el punt que parles sobre les amistats sobre les edats.
Des del meu punt de vista, el tipus d'amistat entre dues persones no depèn de l'edat, sinó de les necessitats que necessitis cobrir en aquell moment, ja que al final la principal funció que caracteritza a l'esser humà, és la de cobrir les seves necessitats. A on vull arribar, és a que quan fas a un amic, el fas per cobrir unes necessitats determinades les quals en aquell moment no tens cobertes. Per exemple: un nen/adolescent pot buscar a un amic per jugar amb ell, per tant, tindran una amistat poc seriosa, però un nen/adolescent també pot fer un amic per treballar a l'insti amb ell. Aquest dos casos d'amistat, una informal i l'altre més formal, poden tenir el mateix tipus de confiança.
Per aquesta raó, si que podem interpretar que l'edat si que determina el tipus d'amistat pel fet de tenir unes necessitats més madures.