Jo crec que la violència és necessària depenent de la revolució. És evident que si les opinions de les persones que es reivindiquen no són escoltades o rebutjades poden arribar a provocar violència. És veritat que serien millors les revolucions sense tanta agressivitat ni violència però si fan falta aquests comportaments per poder obtenir canvis positius que ens ajudin a evolucionar en la societat, és lògic que les persones els acabin utilitzant.
Mentre que en les guerres és impossible evitar la violencia jo no crec que per una revolució sigui necessaria. Per exemple, Gandhi va enfrontar duu a terme la seva revolució pacíficament fins al final, encara que alguns dels seus seguidors anessin morint. Tot i així, també s'ha de ser realista i pensar que a vegades és molt difícil controlar els nostres instints i acabem actuant precipitada i inconcientment. Per això, encara que crec que la violència no és necessària per una revolució també crec que no és 100% evitable.
Tot hi que normalment relacionem violència amb revolució, no és necessària aquesta relació.
Si que és cert que en moltes revolucions com per exemple la revolució francesa, la revolució dels Clavells, la revolució Gloriosa… i en moltíssimes més hi ha hagut violència. Però en revolucions com la de la medicina, la revolució de la tecnologia… no han aportat ni hagut violència.
Des del meu punt de vista no és gens necessària la violència per aconseguir un canvi, en tenim molts d’exemple de revolucions sens violència. Pot ser, tot depèn de la revolució i de la situació del moment. Però suposo que la violència no és imprescindible per poder avançar i aconseguir el que volem.
Crec que no sempre en una revolució s'ha d'utilitzar la violència. Es cert que a la historia hi han hagut revolucions de tot tipus, com la revolució francesa que si que va comportar violència, com d'altres com la revolució industrial on no hi va haver violència, però la revolució implica canvi, per tal d'aconseguir millores si és necessària la violència crec que si que s'ha d'utilitzar. Tot i que són millors les revolucions sense violència, si no hi haguessin hagut revolucions amb violència per tal d'aconseguir uns objectius beneficiosos per a la població, no haguesim evolucionat com a societat.
La violència no hauria de ser necessària en cap revolució, però sí que és veritat, que sense violència moltes coses que s'han acoseguit en revolucions del passat, no s'haurien aconseguit.
Per tant tot i que seria molt millor que la relació de revolució i violència no existis, aquesta existeix.
Hablando de violencia, debemos aclarar que hay dos formas de violencia: la ejercida y la amenazada. En ellas reposa una gran parte de la diplomacia entre los Estados; y también entre los individuos.
Considero que para hacer efectiva y veloz una demanda a gran escala debe darse la violencia. ¿Son morales o legales esos criterios? Aquel que sea revolucionario acaba pronto. Los medios empleados para una revolución son morales, y que responda al orden legal vigente da en realidad igual ya que, a veces, te niegas a acatarlos.
El hecho de identificar a las revoluciones con la violencia tiene una razón de ser muy poco compleja: los cambios de régimen pacíficos no son tan dramáticos como los violentos, recordamos más fácilmente las barricadas y olvidamos a aquellas que transcurren en mesas redondas. Las luchas bélicas nos proporcionan esa facilidad de recuerdo e interés.
En una revolució no necessàriament hi ha d'haver violència, però moltes vegades es relaciona revolució amb violència, perquè les revolucions que han passat a la història són conegudes per la brutalitat que hi va haver.
En la meva opinió, les revolucions no sempre han d'anar acompanyades del concepte "violència", ja que aquestes consisteixen en la unió d'un grup de persones que lluiten amb l'objectiu d'aconseguir una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, sense la necessitat de violència. Generalment, moltes de les revolucions han començat de manera pacífica, únicament manifestant-se per expressar les injustícies i suggerir millores per la societat, el problema arriba quan les peticions no donen cap resultat, ja que és en aquest moment quan els manifestants decideixen fer un pas endavant i protestar mitjançant actes cada cop més agressius, amb el principal objectiu de ser escoltats i de rebre respostes positives o solucions.
Per tant, en la majoria dels casos, si els protestants són escoltats i s'intenta iniciar un procés per arribar a un acord amb ells, la revolució es pot aturar abans d'arribar a l'ús de la violència.
Les guerres i les revolucions són diferents, tot i que molts cops les relacionem, no són iguals. En una guerra la violència és sempre assegurada mentre que en una revolució no té perquè ser així, és més, si en una revolució hi ha violència és perquè els revolucionaris ja han intentat tots els mètodes abans i no han funcionat, o sigui, utilitzen la violència com a últim recurs per ser escoltats.
Des del meu punt de vista no és necessaria la violència perquè hi hagi un canvi beneficiós o que creuen que serà així, revolucions com la de la medicina, han aconseguit un canvi sense violència. Com podem comprovar la violència no és necessaria per avançar com a societat i inclús per canviar el món.
Si en un col·lectiu reivindicatiu s' arriba a tal extrem que utilitza la violència per combatre els perjudicis que en aquell present socors la socitest, trobo lògic el comportament agressiu de aquesta massa pel fet de que si la veu d'aquestes persones no va ser escoltada, i tinguien en compte ja la tensió anteriorment provocada per la lluita, en algun moment la paciència d' algun dels integrants arriba a esclatar i creant una reacció en cadens que comporta la utilització de violència i mètodes poc pacífics per afrontar el problema.
En una revolució no és necessària la violència. És cert que quan parlem de revolucions la primera imatge que ens ve al cap és la de violència i de morts, com per exemple la Revolució Francesa. Però també hi ha hagut revolucions pacífiques, com la que va fer Gandhi o la Revolució Tecnològica. La violència implica que s'actuï d'una manera més ràpida i contundent, a les revolucions pacífiques aquest procés va més lent. Potser aquest és un dels motius pel qual al llarg de la història hi ha hagut més revolucions violentes que no violentes. Però això no significa que la violència sigui necessària.
Encara que crec que teòricament la violència no és necessària en una revolució i que la majoria de vegades el fan servir com a últim recurs, veiem que en només poques revoluciones no l'han hagut de fer servir.
La violència és inevitable, sobretot perquè en la majoria de revolucions tenim dos bàndols, i acaba guanyant aquell que és més fort i té més voluntat.
La meva opinió és que la violència MAI és necessària. Ni tan sols és útil.
Quan es fa una revolució és per aconseguir un fi o un objectiu. Així i tot hi ha molts camins per arribar-hi. Pacíficament es poden obtenir aquestes metes, i això és ben demostrable amb molts exemples de la nostra història, com les revolucions que van fer Martin Luther King, Mahatma Gandhi o Nelson Mandela.
Una revolució es pot guanyar amb les paraules, utilitzant eines econòmiques, fent vagues, arribant a acords. Però si hi ha violència, llavors ningú no guanya, perquè sempre hi ha pèrdues.
Ni en una revolució, ni en cap àmbit de la nostra vida, sigui laboral, domèstic, escolar, etc., mai és justificable.