Em pregunto si podem viure sense la tentació utòpica "d'anar a millor". Un individu americà ha fet un documental que anuncia a Internet. Aquí hi podeu accedir.
Li he escrit per preguntar què hi ha darrera, quina concepció filosòfica... però encara no m'ha contestat. A veure si ho aconseguiu!!
El tràiler m'ha semblat interessant i m'ha fet pensar, i també aquesta pàgina de la seva web.
A veure què us en sembla?
Jo diria taxativament que no!! Espero a veure que diu la resta :D
Jo també penso que no.. La filosofia ha existit des de sempre i la filosofia és això...voler saber què hi ha més enllà, potser fins i tot, podem arribar a imaginar-ho i crec que gairebé sempre que ho fem, ho fem positivament; llavors, pensem com superar-nos, com avançar, sempre cap endavant :)
PD: Us deixo una foto que reflexa la nostra sempre present inconformitat
Interessant.
He fet més petita la primera imatge, Virginia.
. Amb la segona no ho aconsegueixo. Crec que es pot editar des de dins del Fòrum!
La utopia, per a mi, mai és una mentida. Encara que es vegi com inabastable, no és una mentida.
La utopia és allà on vols arribar, és l’estímul per anar endavant, és el que mou les teves il·lusions, els teus reptes i els teus objectius vitals.
Si recordem la història de l’ase que segueix la pastanaga, en aquesta, la pastanaga representaria la nostra utopia, el nostre somni més desitjat.
En la imatge següent es veu com cadascú persegueix la seva utopia, que és subjectiva i diferent per cada persona.
Estic totalment d'acord amb el que dius, però en el cas de l'ase i la pastanaga, si la utopia és la nostra, nostaltres som uns idiotes seguint una cosa que mai arribarà.
Si casdascú té una utopia diferent podriem posar-hi patates i cogombres també. (apunt sense importància).
No necessariament hem de ser uns idiotes per seguir una cosa que no podem abastar del tot. De fet com va dir Eduardo Galeano "La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar." (una frase que s'ha esmentat molt al moodle d'aquesta Jornada).
La pastanaga seria el nostre horitzó, l'objectiu que ens estimula a caminar i avançar, és a dir, la utopia. Per tant a la imatge, podem veure que cada persona té una utopia que la motiva. Però aquesta utopia, no és la mateixa per cadascú (no es comparteixen pastanagues).
Tot i que a vegades hi ha col·lectius que persegueixen la mateixa pastanaga, és a dir, la mateixa utopia.
Jo també crec que sense la intenció utòpica la vida seria una monotonia diaria, i per tant hem de tenir un objectiu per el qual lluitar i defensar.
Jo crec que l'Utopia tot i que sembli inabastable i impossible d'atrapar no és una falsa esperança, perquè de fet aquesta utopia que ens plantejem ha de ser l'esperança. Tots estem d'acord que hi ha molts aspectes de la nostra societat que han de canviar i per fer-ho necessitem un model o unes pautes, per tant, crec que l'utopia ens ha de proporcionar el camí per construir un món, no perfecte, però millor.
Cal dir que m'ha agradat molt el comentari de l'Afra Boix (molt graciós!), ja que normalment es visualitza una "utopia genral" i amb això amb refereixo a que fa referència a tota la societat ("món perfecte"), però també hem de tenir en compte que n'hi ha de pròpies i subjectives.
Tots estem d'acord en reconèixer la necessitat de tenir un objectiu, un món perfecte un demà, una pastanaga que volem mossegar, però i si l'utopia que ens han ensenyat a valorar com a bona no és més que una façada rere la qual hi ha un mon buit i sense més objectiu que proporcionar energia a un sistema que no té cap interés en el nostre benestar, futur, felicitat?
I si vivim a Matrix, a la Illa de la peli de Ewan McGregor, al Mon feliç de Huxley o a Gattaca?
Aquí us deixo alguns contes de Michael Ende per si teniu ganes i curiositat per llegir realitats alternatives amb finals inesperats :D
http://www.anexys-es.com/PDFs/6399327-El-Espejo-en-El-Espejo-Michael-Ende.pdf
Un apunt. Tots els contes són preciosos i a uns us agradaran uns o altres.
El segon conte, al meu parer, l'encabiria dins del debat de la necessitat de fer el bé...
Personalment crec que una utopia no és una mentida tot i que té una aparença de il·lusió però és aquesta la que ens porta a aconseguir altres petits objectius dins d'un més gros que, tot i que no ens fan arribar a la utopia, aquests petits objectius fan una millora per arribar a aquesta.