Un altre raonament de la no existència de l'utopia

Un altre raonament de la no existència de l'utopia

per Noelia Pariente Garcia -
Nombre de respostes: 3

Què passaria si les persones d'aquest món fossin suficientment responsables, suficientment educades i suficientment cultes?
Ja no caldria la política no? 

I la policia per a què serviria, si tots ja faríem el correcte? Les multes? S'acabarien oi?

I la corrupció? No existiria.

La crisi? Mai hauria començat.

ÉS AIXÒ UN MÓN UTÒPIC? Seríem completament feliços fent el bé tota l'estona? Aprendríem d'alguna cosa? 

Jo crec que no, perquè equivocar-se és aprendre. I ja va bé tenir una societat organitzada en institucions. Ja van bé les multes. Ja va bé un cert control. Però tot amb la seva corresponent mesura, res en excés i res d'abusar de les coses. Perquè quan s'abusa és quan apareixen els veritables problemes, que penseu? 

En resposta a Noelia Pariente Garcia

Re: Un altre raonament de la no existència de l'utopia

per Laura Moreno Carreras -

Si tothom es decidís a actuar fent el bé sent, com tu dius, persones responsables i educades, ja no caldria policia, ni jutges, ni multes ni càstigs. 

Fent el bé tota l'estona és l'única manera de ser feliços i clar que aprendríem moltes coses. Proposar-nos fer el bé sempre significa intentar ser millors en tot moment. En el fons, és un gran repte: és corregir-nos a nosaltres mateixos per fer-nos sempre millors persones i fer un món millor. D'aquesta manera, aconseguiríem també fer feliços els altres. 

Jo crec que les persones corruptes i despòtiques d'aquest món no cometen equivocacions. Cometre aquest tipus "d'equivocacions", partint d'aprofitar-se dels altres, no serveix per aprendre res. I que no diguin que són equivocacions, que quan destrueixen la població saben perfectament el que fan. 

Intentant fer sempre el bé, per suposat que ens podríem equivocar i podríem caure. Però no caldria un càstig. Simplement podríem demanar perdó, arreglar les coses entre nosaltres i seguir fent el bé incondicionalment.

No crec que posar-se en mans de jutges i policies, que no saben res de la teva vida i que simplement cobren per fer la seva feina, solucioni gaire el problema des de l'arrel. S'hauria de construir una societat més propera on, tot fent el bé, també fóssim capaços de posar-nos d'acord sense càstigs de per mig. Si realment volem fer el bé, tampoc crec que puguem fer mals tan espantosos que no es puguin perdonar entre nosaltres.

En resposta a Laura Moreno Carreras

Re: Un altre raonament de la no existència de l'utopia

per Amina Aissati -

Primer de tot, no serien els "humans" i la "perfecció" gairebé antònims? Sovint diem que "equivocar-se és humà". Tot i que hi ha bona gent a la societat actual, també hi ha éssers despòtics, per tant és necessari que  es faci política, que es pautin unes normes, perquè realment no ens podem refiar que tothom tingui prou voluntat per fer allò que està bé.

Avui en dia, hi ha unes lleis que pretenen buscar i fer complir allò que és correcte, influenciant la conducta humana, i sovint no es compleixen, per tant, si no hi hagués una política i no s'establissin aquestes pautes, realment les persones actuarien conscientment i èticament? Jo crec que el món seria un caos, perquè encara que les persones estiguessin suficientment educades i fossines cultes i responsables, tindrien diferents creences pel que fa a com hauria de ser la conducta humana i les relacions socials. Si tots tinguessim absolutament les mateixes idees hauríem d'haver rebut les mateixa educació i cultura i el coneixement hauria de ser  únic.

A més a més, gràcies a les lleis s'evita que es cometin molts crims i incidències per por a haver de ser castigat,ja sigui una multa o ser empresonat. 

En resposta a Amina Aissati

Re: Un altre raonament de la no existència de l'utopia

per Judit Gálvez Benítez -

Estic d'acord amb l'Amina. Jo crec que encara que hi hagi bones persones al món que no necessiten unes regles per a fer el bé i ser uns bons ciutadans, n'hi ha molts que només ho són per por als possibles càstigs per l'incompliment d'aquestes lleis. 
Per tant, encara que tothom fes el bé, quan no existissin les lleis, les persones amb una màscara es mostrarien tal  com són.