A la nostra classe em vist una pel·lícula que m'ha fet reflexionar sobre moltes coses. Aquí us deixo una de les reflexions:
Que el nom de la noia embarassada sigui Key, (clau en anglès) em fa pensar en que ella és la clau per arribar a la utopia. Estar amb ella seria construir el camí d'un món millor. I en realitat és cert, ja que en aquell món no hi havia nens, les dones no eren fèrtils. Key i el seu nadó, eren la clau per canviar el món.
Què penseu?
La pel·lícula és plena de símbols: el de la revolució hippy, el de l'ús de la violència, el de la preservació de l'art...
Crec que va ser interessant observar com cadascú en treia les seves copnclusions (el que en veia una pel·li d'acció, i el que pensava que l'esperança és la principal virtut política...)
Segurament veurem també aviat una rpoposta que sembla utòpica, la de Christian Felber, que és aquesta; o l'entrevista a Salvador Giner, aquí,... o altres... (mireu al final del Moodle).
Per cert, afegeixo aquí la pel·lícula sencera: estarà disponible uns dies, la fitxa de treball és aquesta
Estic d'acord amb la teva reflexió Noelia. Tot i així, el que més em va cridar l'atenció va ser que el simple fet de perdre l'esperança, crees un món tan distòpic i desastrós com el que es mostra en la pel·lícula.
Això ens ensenya que, tot i que l'esperança és el que ens ajuda a formar utopies, la pèrdua d'aquesta també pot fer-les caure.
Realment aquesta pelicula és molt interessant si la mirem des del punt de vista de les utopies o distopies en aquest cas. Estic d'acord amb les reflexions que heu dit i vull afegir-hi la meva. El que més m'ha cridat l'atenció de la pelicula, a part de algunes escenes ben grabades, ha estat com tothom lluita entre si encara que saben que la humanitat acabara aviat . En comptes de aliar-se per resoldre el problema del fi de la humanitat o simplement acceptar-ho i viure en pau els ultims anys, entren en una gran guerra entre militars i bandits que realment tenen el mateix fi. Crida molt la atenció com tota la gent extrangera es rebutjada i les porten a recintes que semblen autentics camps de concentració