Des de que es va desfermar la crisis econòmica, sense entrar en les causes i els causants, s'ha comprovat que el bé, actualment és quelcom que està molt en la ment de molts i en les accions de menys, però i la justícia?
L'altre gran paradigma que sustenta les utopies són els sistemes legislatius que regeixen aquestes societats/cultures/móns.
L'altre dia vaig veure el segon capítol de la sèrie Black Mirror, ja vaig esmentar el primer al debat de "les màquines acabaran tenint vida". En el segon "Ós blanc" es planteja una forma d'imposar condemna a criminals que ratlla l'obscenitat per com de cruel pot resultar. És com convertir a algú en Sísif, o fins i tot en Prometeu.
Els justiciers han estat presents des de fa molts anys, al cinema són personatges rendibles (Harry Callahan "Harry el brut", Charles Bronson, Robin Hood, tota la legió de superherois que operen al marge de la llei i així aniria omplint línies) Però que passaria si la llei fós com al futur opresiu i super regulat del Jutge Dredd?
Si la llei la dicten gent sense sentiments serà més justa i imparcial? O ha de tenir en compte les circumstàncies de cada cas?
La pena de mort és justa per què el dret a manllevar una vida se l'apropia l'Estat, que representa a tots els ciutadans, i els ciutadans que en formen part estan capacitats per a fer-ho?
Molt difícilment trobem una persona sense sentiments, podriem dir-li una persona freda, i sí, seria imparcial i justa. La pregunta és, ens interessa una persona freda per jutjar? No, s'han de tenir en compte les circumstàncies en cada cas.
Posem l'exemple d'un noi o noia que ha patit molt en la seva vida, posa-li abusaments sexuals o bé psicològics o físics, el noi/ noia acaba tenint un transtorn mental i agredeix el seu passat agressor. És justificable, però no correcte, quina pena se li ha d'aplicar a aquesta persona? Se li ha d'aplicar la pena de mort si assassina brutalment a aquell qui en un passat li va fer tant mal? O bé aplicar-li la perpètua? Una persona sense sentiments podria dictaminar una molt dura sentència sense tenir en compte potser la situació de l'agressor que va ser agredit per aquell ésser. Sense tenir en compte en quin estat mental està o el perquè, i fins a quin punt és justificable, i si ho és fins a quin punt poden "castigar" el noi/ noia.
La pena de mort és un tema bastant complicat de defensar, perquè costa trobar-li sentit que la teva vida, potser innocent, depengui d'un grup de persones. Però a la vegada es podria defensar si la pena és aplicada a reals monstres de la societat.
Per aquests motius necessitem persones i no robots per fer justícia.
Crec doncs que avui en dia no deixar-se portar pels sentiments és impossible, si més no trobo que per petita que sigui, hi ha una part nostre que es deixa influenciar pels sentiments que tenim. Per tant que la llei sigui dictada per persones sense sentiments seria una cosa impossible.
Caldria parlar millor doncs, d'una llei dictada per persones objectives i que no busquin una finalitat pròpia que els beneficiï directament a ells mateixos.
Tal i com apunta la Marta no es problema de sentiments a l'hora de dictar justícia sinó quines normes i quines lleis estan regulant els delictes.
Per entendre'ns cal que les lleis estiguin ben redactades perquè puguem arribar a ser justos. Tot és molt complex perquè també considero que no es poden jutjar d'igual manera un mateix delicte motivat per diferents causes. Tot plegat és molt difícil de resoldre i de ser realment justos
Des del meu punt de vista, la pena de mort és una brutalitat. No crec que sigui necessari pagar una vida amb una altra, ja que, al meu parer encara que soni molt innocent, ningú pot deixar a una banda la culpabilitat quan saps que has estat el responsable de que algú no pogués viure el seu futur (excloent a aquells que pateixen algun desequilibri mental), i per tant, no és pitjor càstig viure una vida de culpa i penitència?
Per altra banda, una justicia totalment freda i calculadora seria impossible per als éssers humans, no som màquines que processem informació i decidim si algú és innocent o no i quants anys li cauran de presó. Per això, jo crec que és important la participació d'un jurat popular ( als Estats Units és habitual però aquí passa poques vegades), d'aquesta manera, no només influiran els sentiments i opinions d'una persona, sinó que s'hagi de valorar l'opinió de tot un col·lectiu.
Jo crec que s'han de tenir en compte les circumstàncies. És cert que, per exemple, si un jutge ha de meditar en un conflicte, hauria de ser objectiu i no afavorir a un perquè aquest tingu més poder o diner; s'hauria de basar en proves i indicis.
Posem l'exemple d'un àrbitre que no hauria d'afavorir un equip perquè li agradi o en sigui fan, sinó que hauria d'assegur-se que es desenvolupi un partit just i net.
D'alta banda, hi ha casos com els que exposa l'Anna Clarió. Suposem que una persona que ha fet molt de mal (assassinats, violacions, bulling...) no sigui castigada pels seus actes i la persona a la qual ha fet mal es realitzi una mena de "vendetta"; llavors, aquesta persona hauria de ser realment castigada durament ? O, seria, en part, jusftificable?
Si la llei fos dictada per gent sense sentiment potser a vegades no seria justa.