Jo crec que s'han de tenir en compte les circumstàncies. És cert que, per exemple, si un jutge ha de meditar en un conflicte, hauria de ser objectiu i no afavorir a un perquè aquest tingu més poder o diner; s'hauria de basar en proves i indicis.
Posem l'exemple d'un àrbitre que no hauria d'afavorir un equip perquè li agradi o en sigui fan, sinó que hauria d'assegur-se que es desenvolupi un partit just i net.
D'alta banda, hi ha casos com els que exposa l'Anna Clarió. Suposem que una persona que ha fet molt de mal (assassinats, violacions, bulling...) no sigui castigada pels seus actes i la persona a la qual ha fet mal es realitzi una mena de "vendetta"; llavors, aquesta persona hauria de ser realment castigada durament ? O, seria, en part, jusftificable?
Si la llei fos dictada per gent sense sentiment potser a vegades no seria justa.