Creieu que és possible arribar a un punt en què no sigui necessari cap revolució, gràcies a la perfecció i sostenibilitat d'una forma de govern creada a partir de l'experiència proporcionada per la història?
El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
Penso el mateix, perquè per aconseguir que no es produeixi cap revolució és necessari que tots els ciutadans estiguin d'acord amb les bases o ideals que constitueixen una societat. I la veritat és que aconseguir que tots els habitants comparteixin les mateixes idees no és gens fàcil, ja que cada persona compta amb uns poders, uns pensaments i una educació diferents i, a més, cal tenir en compte que com que les societats estan en continu desenvolupament, cada cop sorgeixen més divisions d'idees i és més difícil posar-se d'acord i per tant, ens estem allunyant del concepte de societat ideal, sense imperfeccions.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
En opinió personal penso que és gairebé impossible que existeixi una unitat de govern així, però en aquest cas hipotètic crec que si es proporcionen els drets necessaris, les lleis justes i una distribució equitatiu en tot el que ens envolta deixant una societat de feliç i satisfeta amb el que té, es difícil trobar una revolució si ha tothom arriba a la felicitat a la qual aspirava deixant hi de existir gent incorformista que vulgui anar en contra de allò que li molesta, segurament deixarien de existir les revolucions.
Però com ja he dit abans, això seria pràcticament impossible, i potser fins hi tot existiria gent en contra de tanta "perfecció"
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
Personalment trobo que és una qüestió molt interessant. Realment ha de ser molt difícil arribar en un punt on la societat no necessiti ni vulgui començar una revolució, ja que això comportaria que tothom està satisfet amb la manera com viu i no vol fer-ne cap canvi. I justament aconseguir això és el que és difícil. Sabent que la gent sol tenir opinions ben diferents, aconseguir que tots aquests es posin d'acord i vagin a la una sembla una mica irrealista. De fet, ara no em ve res al cap per exemplificar-ho. Tot i això, si ens endisem en el camp del cinema més futurista, moltes societats que veiem semblen molt tranquiles, no sembla pas que tinguin ganes de canviar la manera com viuen. Així que, qui sap? Potser en un futur, probablement gràcies a la globalització, els ideals de les persones es compartiran fins potser ariibar al punt un s'unifiquin.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
En aquesta qüestió hem de tenir moltes coses en compte, com les religions, les diferents cultures, les barreres de les llengües, etc. Amb totes aquestes diferències entre nosaltres és possible arribar a un punt que tots estiguem igual de satisfets amb com és el món?
I que és la perfecció? No és més que una idea que tenim a la ment. Una idea que està influït pels nostres ambients. No crec que la perfecció sigui un assoliment possible pel sol fet que no crec que tots veiem la perfecció de la mateixa manera.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
Jo crec que aquest punt en què no sigui necessari cap revolució és quasi impossible, ja que no totes les persones pensen el mateix i de la mateixa manera, ja sigui per la seva educació, la seva religió o la seva manera de pensar. Amb això em refereixo que tothom sempre veu la realitat des de diferents punts de vista i seria molt complicat fer que tothom veiés la realitat de la mateixa manera i per tant sempre hi hauria gent que no estaria d'acord amb la resta.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
És veritat que sempre ens han dit que conèixer la història serveix per no cometre els mateixos errors que els nostres avantpassats però també, que la perfecció no existeix. Per tant, sortint d'aquesta base, no crec que sigui possible arribar a un punt en què no es produeixi cap revolució.
Les revolucions són canvis o transformacions radicals d'allò que està passant. Per això dubto que mai hi hagi un moment a partir del qual tothom estigui d'acord amb les normes vigents o les idees establertes, ja que no tots pensem de la mateixa manera perquè tampoc som iguals. Sempre hi haurà diferències que podran provocar revolucions.
Crec que és important recordar que no totes les revolucions estan iniciades per un mal govern polític, com per exemple la revolució industrial, la feminista o la mediambiental.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
Re: El ''fi'' que justifica els ''mitjans'' en les revolucions.
En un món teòric sí que és possible arribar a una estabilitat tal que no hi hagi revolucions el problema és que “ja ens hauríem passat el joc” perquè no hi hauria cap canvi ni evolució.
Jo crec que les revolucions existiran per sempre perquè l’humà sempre vol millorar i per tant es produiran evolucions on no tota la població estarà d'acord i provocarà revolucions amb més o menys violència depenent de la cultura del moment.